EXPLICACIÓ MONUMENT GRAN 2014-13-12


Explicació del monument gran al llibre 2014
Artista: Antonio Pérez Mena
Lema: "Carcassa-carassa"Alzirenys pel món.

Crítica: Jesús Cebrián i David López. 

La bona en benvinguda

Alzira té història
i El Parc viu en ella,
és falla meritòria
assentada i molt bella.

Cau de fallers i festers
 un món paral·lel i dubtós,
transformats en vils coeters
 valencians, artistes tots nós.

I, viure el monument,
que veuen sense pressa,
  el desvetllarà clarament,
faller; “carcassa carassa”.

Base remat bola del món

Com un meló de tot l’any
és de ben gros, gran i redó,
de carcassa a carassa;
fallers estimant sa casa.

Roda-la en cabriola
Per recomanar-la al món,
la festa en vidriola
que poc després, a tots confon.

Untats de contradiccions
Amb els d’ací i els d’allà,
Un bon fet són les opcions
per cremar-los a la falla.

Carcassa és bona vista, 
Oblit que profund ha estat,
En vista d’una crítica;
Tret i pet, masclet petat. 

Bunyolera-castanyera

Joia viva de festa
recompensa forastera,
fum i Flama foc empestat;
Bunyolera, castanyera.

Llei que ens empobreix
l’entrega de recompenses,
a l’acte sols s’acudeix
 que car és, si bé ho penses.

Flama de la castanyera
bunyol de carabassera,
pobre faller i fallera,
buidant-nos la cartera.

La lluna per un reglament

Nua en la comprensió
Orquestrant nous reglaments,
Raó per definició,
Malbarata les fosques ments
A la llum en defunció.

Castigats per les esmenes,
Lligant-nos les despullaren,
Al llom i en les esquenes,
Uns fallers, les aprovaren.

Nul·la és la solució
Obtusa és la qüestió.

Vianants de Plaça Major

Parc no pareix que siga,
Lloc, passeig de persones,
Arribant en cercavila
Ça enrere, de les obres,
A la plaça d’Ucraïna.

Marroquins en este Marroc,
Alzirenys sols per lo devot,
Joves, majors i algun brot,
Oriünds en una veïna
Rastres de la Romania.

El Iaio és Xiquet

El curiós del nostre món
Setiades per bona ment,
Traint les mentides de torn
Al bon preu del monument.

Fraus variats per ací,
Escurabutxaques enllà,
Ser o no, fer en la festa,
Tro i nom en una cresta
Al so, cuita en pesta.

És com el a, e, i, o, u

A robar el que es puga.
El món és fort gran i redó.
I a casa una pedra.
O mullant-li a la cabra,
Untats de llet, amb mel Fabra.

Postura de troglodita

La norma, Junta, canviant
Local Fallera als anys,
Estil de la realitat
Irreal de l’actualitat,

Donem al camí bona fe,
Estimant l’esperit de bé.

Viure és no morir,
I sempre, camí per davant,
Deploren els fets de l'ahir
Als que hui; van legislant.

El soterrar de la festa

Trencant amb les tradicions
Retruquen en negació,
Estada d’obligacions
Sumits en la defunció.

Sant màrtir d’aquell sord Bernat,
On es llevà pel gastat
Mort, poble, nul i soterrat.

Festa, Cultura Tradició

Alzirenys, viatgers del món

Estimat el que se’n va
Llunyà de la mare terra.

Vivint pròpies cultures
Insípides criatures;
Adornant harmonies,
Traint contra estructures,
Gestionant ruptures, i,
En profit d’acupuntures.

Roda la bola pel món
Obtús per la misèria.
Dispersat faller si confon;
A fer la mà, ja no cria.


Coeter del cau barri

Fora poble volen el fet
I tot allò del conegut,
Ara busquem el bum del pet,
Tro que vol desaparegut.

I volen llevar-les, totes.

Vida d’una tradició 
Obtús és el cau confús,
Rau en prohibició;
Àngel o boig fora d’ús
Sinuós pet, tro, opció.

  
...i es continuarà entrant al detall
en tot allò que a la vida pertany,
fent cura amb ball i badall
i de tot el que passà en l’any.

Ací els esperem,
en l’aniversari que celebrem,
fruita del conquerit
i de huit en huit
síl·labes del vuit,
sense cau ni buit.
I sí, de cinc en cinc,
fins al vint-i-cinc.

2013
Artista: Antonio Pérez Mena
Lema: Alzira "the kit-chen" de gent
Crítica: David López i Jesús Cebrián

I torna a casa, però també es pot dir que tornem a sa casa. Amb tan sols 15 anys, Antoni Pérez Mena entra en el món de les falles de la mà de Juan José Armengol i Armiñana. Després d'un llarg aprenentatge decideix en 1995 crear en els seus propis monuments tan grans com infantils. Anys en què vam tindre el plaer i el gust d’estar en les seues mans, un gran mestre artesà. Als quatre anys, en 1999, es va crear l'empresa Artydeco realitzant falles a València i en diversos pobles, obtenint variats i importants premis. Actualment Toni Pérez torna crear les seues pròpies falles en solitari, instal·lant-se, ara sí, en Alzira.

                   Fogó i remat                         

Un fogó, un forn, una cuina,
ple de greix fins el cap
com a l'Alzira ciutat,
que sembla cotxina
per la trista realitat
i la nul·la finalitat.
Per eixes primeres pedres
de projectes i obres.
Per les nul·les bufonades
tan mal representades.
I per creure en faules
i en contes de lleteres.

Alzira necessita i no recull,
és el conte que ens acull
i ha palades ens trauen l'ull.
A més no hi ha prou diners
en sentències per als jutges,
i mils de milions en pessetes
per les coses tan mal fetes.

Es diu que el veïnat està content
pels retalls i l’increment;
cinc-cents milions per ací
i altres tants més enllà,
immersos també al malefici
que amb la minva de l'edifici
molt menys es recaptarà.


"Llevant trossos, i caldo afegint"

És l'actual i trista acció,
d’este, que pareix un fartó,
i si diuen pot ser “bulo”
de la presidenta amb bastó,
mentre tres sous va adquirint
la guapa de l'històric bastió,
la culpa anirà repartint
per les errades en gestió,
posant-li més foc al fogó
i en impostos a la població.

Mentre el veïnat,
pateix precarietat
bufant caldo gelat,
apegant-se-li van els mocs
al que abans tenia bigots.
Al pa, oli i la sal,
sols podrem dir val,
arruïnats pels banquers
i per este gros paler
que era abans el cuiner.


Al consistori

Calla, calla Maria,
escolta el soroll de la via,
la família de la gavina
estan del monyo a la rinya,
murmurant-se entre veu
i per darrere fent pinya
maleint-la més de deu.
A més a més i en consigna,
fent-li tots la pilota a la seu.

I que l’única opció
en legislació
és una mala solució.
"Partides” a alleugerar
i trossos que llevar,
salaris que baixar,
impostos que pujar,
contractes a “renegociar”
i de la resta, “relentizar".

És el nostre ajuntament,
el que sembla un "kit-chen",
el del poble, el de la gent,
és el nostre Ajuntament,
que sense el bull està calent.

Ajuntament

Diuen les males veus
que viuen com a déus,
allí, al Consistori,
on se celebra el plenari,
dirigint Alzira ciutat
segons la pròpia autoritat,
i aprovant-se el voler
més que parega un galliner.

Que hi ha regidors de sou i filló,
que en la veu no tenen cap opció,
i dintre del partit altres regidors
que sols poden ser oradors,
doncs hi ha varietat en consigna,
de qui mana de tot, és la gavina.

També uns jardiners
que no cuiden dels rosers,
perdent-se entre papers
i en lletres de berbers.

I com no, carasses,
com en totes les cases,
que té diferent visió
per ser un bloc en coalició,
sent bitxo "raro" en opinió
i de possible extinció.

Gran façana la del consistori,
tot façana i sense auditori,
i pobres alzirenys en qüestió,
que sols s'acosten:
que a pagar el cupó.

Espectacle al Teatre

També hi ha cremors
i són variades les raons,
per assalariats i posicionats
i cara d’amics i autoritats,
que fan la volta amb banalitats
per eficiència i per arrimats,
que gratis adquireixen localitats
quan al Teatre van els cantadors;
els d'Elena, que són els millors.
  
Plaça de l'Ajuntament

És la plaça de les reunions,
Crides i manifestacions.
És entaulat del líric i tenor,
la música i el tambor.
És on juguen els xiquets
apegant en terra els "chiclets".
És l'anomenada pel Carbó,
i molts, no comprenen l'eslavó.

Allí diuen que s'ajunten
fan grup i s'apunten,
fent agre als veïns
que pensen ser dofins,
i és molt més vergonyós,
per no posar-li un boç,
quan parla en castellà,
pensant que el valencià
és una llengua de dos
i parlar-se és més sa
si dintre casa es fa.

Muntanyeta

Però un que passa i va
aliant la manta a “mansalva”,
clava la pota fins el mànec
amb finor i ploma d’ànec,
i per una vegada que va;
en l'errada que l'encertà.

La Muntanyeta del Sant Salvador,
que des del consistori no es veu,
i per estalviar-se un netejador
plantegen tasca, en motiu greu,
posant un cartell anunciador
que fa alçar al poble en veu.

Serà per prohibir...
o per no invertir?

I gasten en ferro un dineral
amb el preu que té i val,
que sumant-li el retolar
no hi podem ni imaginar,
ni el que pot arribar a costar
les mans que el van instal·lar.

Prohibit pujar a sopar...!
Que la neteja s'ha estalviar,
sense horari seràs denunciat,
i si la brutícia allí has deixat.
Unit a la poca consideració
de la jovenalla que hi acudeix
i les poques papereres en qüestió;
s'ordena horari al que s’obeeix
que és, per millora i protecció,
i si la norma s'incompleix;
vindrà, una clara  sanció.

Festes d'Interés Turístic..
( particular)

Adéu a les tradicions
que fins ací han arribat,
trastorn i obligacions
quan la gent s'ha queixat.
Ma que té collons,
a hores d'ara l'entramat.
Caperutxo, faller i fester;
va pagant-se sempre el fer,
amb la clàssica complaença
del govern en presidència,
o amb el que tinguen en ment
els poderosos de l'ajuntament.

Els fallers de la veritat
que fan soroll, foc i pudor,
i que al gaudir en festivitat
gasten el carrer d’orinador,
i sabent-se del poc trellat
algú fa brutícia en germanor,
posant després dintre el sac
al menut i al més major.
Tots sabem que s'ha errat,
però mal és ser criticat,
per l'alarma i la cremor
sobre la rica festivitat,
sent desconeixedor
de quina és la realitat.

Els caperutxos i un reçat,
que mà de ciris i tambor,
per la cera de l'esvara’t
s’acusen en la remor,
de que és per la bona acció
mentre van fent l'oració.

I decau l’esplendor
en crítiques de veïnat,
que sent contrari al senyor;
han caigut un bon bac
pegant-se un cop al cap.
Serà doncs real i l’ocasió,
de demanar; una indemnització?

I entrant embalat
per si de cas en un grat,
que és de bo ser escoltat
i passar després al debat.
Així és, la realitat,
i de tant en tant,
la cosa anirà millorant.

I no sentir-se sols
sense pors ni sorolls,
que estem entrant, per tant,
a la crítica del voltant
.
<><><><><><><>

A casa benvingut
i sempre ben rebut,
altra cosa diferent,
és, quedar-se content.

Alzira i la seua crisi,
que a la caixa té un gual,
mirant al precipici
i governats per igual.

Alzira i l'ajuntament
pareix un "kitchen",
Cuina on va coent
patint-ho la seua gent.

Caldo per trossos
i fer-ho com cal,
limitar els costos
a pa, oli i sal.

L'euro no ens trau
i el projecte es cau,
No hi ha mai prou
per tot el que es cou.

Allí li pica,
i allí li cou,
el Redal incita
a trencar l'ou.

Pujar impostos
al veí arruïnat,
i lluir mostós
sense trellat.
***
És la generació
i majoria a la gana,
guapa selecció
que de tots mana.

Té la granera d'or
per ser coherent,
però se n’és coneixedor
que no és ni d'argent.

Molta fantasia
que té la regidoria,
i d'ací no res;
agranarà la policia.
***
Polític mal carat
que ara té opció,
molt han renegat
parlant la població.
  
Si no ve, va,
el tal Montalvà,
altra cagada
de gran nomenà.

Una muntanyeta
engalanada i ben neta,
posant-li un cartell
i tots, maleint-lo a ell.

"Seràs denunciat
si en hora t'han pillat,
en estiu per a sopar
ves-te'n; al bar...!"
*** 
Pensa en el Kit-chen
a portes de l'ajuntament
i no sabent més
reconta conta 1, 2, 3.

Fa les seus cues
amb preocupació,
moltes són les penes
per pagar el cupó.

Ofuscada i cansada
abans per idolatrada,
Ací ben bé descansa,
fent punt de calça?
***
.....Continuarà


2012
Lema: De la Murta a la Casella
Artista: Vicent Chaveli
Crítica: Jesús Cebrián i David López

Efectivament, com que la família és el que conta, no cal ni dir, que vostè ara mateix està endinsant-se cap al que per a nosaltres és el més desitjat, nostre col·lectiu faller, i per eixe motiu els convidem a viatjar, però això sí, a fer-ho en companya dels seus i també amb nosaltres, naturalment. I ara que ve al cas parlarem de Natura. Nostre amic i gran artista Vicent Chaveli, aquest any ens presentarà un altre gran treball per als dies de Sant Josep; treball, que tornarà a no passar desapercebut. Ens transportarà per eixos racons tan emblemàtics que tenim al nostre entorn, i que fan referència a la nostra Natura, les seues sendes, camins, les coves i els pics, les seues serres, algun monument, i perquè no? fins i tot un pi. En ell, ens mostrarà tots els seus avantatges i algun xicotet inconvenient, i repassarà la seua història. Amb el seu ingeni i coneixedor del medi, farà que estes lletres siguen l’antesala del que serà finalment, i així que es queden al seu record, sí, sobre estos paratges tan nostres, tan seus i tan exquisits. Faça un lloc a la agenda, i viatge. No perda l’oportunitat de passar i visitar-nos, que amb bona roba i bon calçat, l’esperem per a fascinar-nos tots junts i pas a pas:

 “De la Murta a la Casella”.    
Tan sà i ple de puresa,
Que amb certesa;
Tanquem els ulls
I ens omplin d’orgulls...

Pas a pas
farem un repàs,
del que és genuí
de qualsevol veí.

Viure a Alzira,
és molt fàcil,
Parc de la Natura.
Jardí i gesmil.
Guardià i sobirà.
  
Camina pel camí
o per nostra serra,
te n’adones que no té fi
la bellesa de la terra.
  
Moltes direccions
de llocs insignes,
i també té opcions
el Racó de les Vinyes.

Ací nostra Murta
Paratge Natural,
no res se li furta
si es tractés com cal.

Hi ha excursions
i és molt habitual,
uns per devocions

i altres pel ritual. 
  
Les famílies juntes,
joia de cultures,
participen en la protecció
i en la seua reforestació.

En el dia de l’arbre
tots a la serra,
i no ser cafre
que en perdre-la s’erra.

I és obligat
per valent o frare,
haver transitat 
el Pas del Pobre.

O la Ruta dels Monestirs

recuperada per a conèixer.
I al porc senglar a tirs
si el veuen aparèixer.
  
La creu del Cardenal
la posaria un animal,
doncs des d’eixa posició
esplèndida és la visió.

Però abans d’arribar,
les runes cal contemplar,
el jardí amb els lleons
i la Torre dels Coloms.

I el pont d’un Felip,
que era el segon,
en homenatge presidit
posat té el seu nom.

I l’escut dels Vich
que mana a la portalada,
i que per renaixentista
és molt admirada.

La capella més bé curta
de la Verge de la Murta,
envoltada d’un jardí
que ho fa tot més diví.  
  
Allí vivien els veïns
dels frares Jerònims,
i després es va comprar
transformant-ho en solar.

Dona nom a la Murta,
“La Font de la Murta”,
on rodejada de Murta,
i allí aparegué;
la Verge de la Murta.

Un aqüeducte Romà
i aigua cap a les basses,
seguint-lo et dirà
el perquè de les passes.

Roget és l’animalet
que ben gros es fa,
doncs és obligat el fet;
de donar-li un tros de pa.

És lloc i camp base,
estudi de direccions,

per a les Orelles d’Ase
prepara les provisions.

I si vas a la Casella
en l’oratge adequat,
aniràs amb cistella
i el bolet replegat.
Sí, pel barranc,
anima’t caminant.

Racó de trellat
que a tots llocs abasta,
mes que estiga poc poblat  
també costa una pasta.

La Font del Garrofer
on l’aigua no és potable,
i un barranc o sender
molt recomanable.

I si pugés al bar
que té bona llar,
cal esmorzar

i la mosca espantar.
  
Sorolls de masclets
on  no correspon,
no t’amoïnes ells són;
les armes i els trets.

Ací tiren al plat,
vaja un trellat!
  
I un parc infantil,
que en dates d’hivern;
bufa per allí un fil
que és un infern.

Caminant que camines
i cap amunt t’encamines,
amb compte, ves amb compte,

fes d’allò, un bon conte.

I pas rere pas
segur que te n’adonaràs,
un poc més en dalt
per natura i per malalt.

Pel camí pedregós
ho fa tot més curiós,
volent seguir els núvols
i trobar-se els cérvols.

Camines caminant
amb pluja o sol radiant,
el trajecte no està fet,
si no puges a l’Ouet.

Espectacles naturals
i coses boniques de trellat,
la Cova de la Galera
i el Cavall de Bernat

I amb les bicicletes,
no aneu al Pla de Simetes,
doncs per a les BTT’s
marcades hi ha altres rutes.

La Serra de les Agulles,
visita-les quan pugues,
i de les orelles d’Ase,
que de hui que no passe.


Però cau-te i prepara’t,
sempre, i al Matxo flac.
No sigues un cansat,
posat roba, i bon calçat...!
  
I seguint el sender
de les nostres xafades,
també el Pla del Barber
són de llindes afamades.

Paratges preciosos
al nostre voltant,
bonics i joiosos
anima’t caminant...!

Fuig de la ciutat
on tots som animals,
i vine a la tranquil·litat
on serem germans.
  
Explotació natural
en territori floral?
-és dubtós l’assumpt
durà algun repunt.
  
Es pensaria en contribuir
per a després gaudir?
-amb un sol “ €uret ”, i de cadascú,
seria més beneficiós, i més comú!
  
Molt per sentir,
per gaudir i resistir,
per contar i respectar,
gaudint en l’heretar.

I els nostres  paratges,
es resisteixen als monedatges?

A l’ombriu i cara sol
l’alzireny no viu sol,
d’esquenes a les serres
des de fa molts segles.

Transita pas a pas,
 són; els espectacles naturals,
i dels que nós, som els guardians.
Recupera i col·labora,
és el deure de tots a l’hora.
Posat bona roba, fes-ho,
i un bon calçat,
i descobreix-ho,
i anima’t,
que t’ho mereixes,
per arrimat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada