Eres tú

La tinta,
mi huella
con letras
rociadas
de flores.

Con lazos
sin sangre,
con venas
de polen
y amor.

Suspiro
furtivo
de verde
papel
aroma.

La Vall de La Murta

Podria ser la tremolosa mà
acariciant-nos el verd de l'ànima
o el suau vent de la veu per la pau
en l'esperança d'un cor malcriat.

Podria ser el ombriu en la puresa
al balcó d'un cel estrellat de l'est,
o el digne paradisíac jardí
que s'avala perla, joia i tresor
plenant passats del present al futur.

Podria ser, podria, el palpitant
alè d'un sospir, bellesa divina,
Podria ser i és; Vall de La Murta.

"En el mar dels estels"

Podríem desdejunar
aires suaus de pau
untats per abraçades
en la rosca del llit,
mirant amaneixers
en el mar dels estels
del fons dels nostres ulls.

Podríem també ser vent,
la tempesta en el llac,
comandants de la nau
amb el galó per marca
xafant-nos el taló
i fotre'ns entrepans
al cràter del volcà
en ballar els acords
de l'amor matiner
amb els sucs corporals.

Sí, podríem i deuríem;
donar-nos el bon dia.

"Por un tanto, venas de aire"

Tanto ofrecer la mente fuerza
y el viento se llevó el recuerdo.
Tanto echar de menos los días
y el sentir los quiso en añada.
Tanto en el miedo del mirar
y los ojos lloraron su ausencia.
Tanto vestir el vestido
y quedó desnudo el escudo.
Tanto en el tanto del temblor
y palpitó un fallo motor.

Pese a tanto en aquel dolor,
corre por las venas su aire.

Al tacte d'una sesta

Somie la mirada del passat
en un record de fusta,
al temps d'aquella llum
que gravant ferem gesta.

Descric el marcatge
amb una ferida adornada
en el vaivé d'un sospir.
Clavill de vida que m'atrapa,
que supura i embogix
en cada flash a l'iris.

Flotan veloces los sentires

Su obra ha sido elegida en el III Concurso de poesía  “LIBRIPEDIA" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre. 

Lácteos que nacen la noche
vía luceros en el cielo
por un recuerdo de su amor,
mas surca fugaz el sentir
segundos en el horizonte
entre los libros de su mente.

No poseo acta de guardián,
ni título de posesión,
pero duele volar poseso
bajo luces de oscuridad.

"Llençols clandestins"

Solicita la sang
un motor
palpitant;
un dia clar
amb escalfor
de Sol,
un raig
de llum
amb cel blau,
un mantell
de blanca actriu
i mare Lluna,
un estel
brillant
de glòria,
una brisa
beneïda,
un somriure
de pluja
mullada
amb un port
d'amor
infinit,
de raça
marejada
i ferida,
de vida pròpia.

Solicita dites,
una finestra
a la flama
i mil victòries
i mil colors,
un món
per esperances,
cures de fera,
torxes de flama,
bocins d'àngels
i poc després;
presó en les nits.

Soliciten
sempre ells;
cors de lletra
i llençols clandestins.

Baix les ombres de tu

Assaborix
els mandats
que dicten
les palpitacions
en el bullir
de la sang,
quan murmuren
les branques
als matalassos
en l'exercici
de l'amor.

Somriu!!

A algú
li vas a encantar
així de boja,
així de trencada,
així de sencilla,
així de complexa,
així d'escalfor i així;
despentinada.

Las sombras de la oscuridad

Y cada día me abduce
viendo en el oído ajeno
la avaricia que sonora
con el tono verborrágico
y un nefasto por galón
al capitan sin estrella.

El gos de l'hortolà

El gos del hortolà

ja menjarà demà,
un rossegó de pà
al crit de a fer la mà.

Eixe era el crit
de l'empresari,
i el més satíric
dins de l'armari.

Així és la vida
d'assalariat,
viu atemorida
i mor fatigat.

Sembla ser el gos
per no dir que ho és,
perilla el boç
si va a perdre's.

Votant a la vara
d'un amor caduc,
que li llepa la cara
sense cap retruc.

Treballa a encàrrec
a genoll de missioner,
per un sou rònec
sempre molt míser.

Mala cosa seria
si no hagués una veu.
Mala cosa habitaria
per gaudir de la seu.

Con un sí por el No

Su obra ha sido elegida finalista entre más de 750 obras en el  V Concurso de poesía  “Versos desde el corazón" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre.

Descarrila entre mares

un dolor vagabundo.
Ajeno lava mentes
en vagón de genero
que avala mano ingenua.

Viaja testosterona,
razón de ser malvada
que hoy su deber incurre.
Germina semillando
quien nació de mujer.

Si puguera

Si puguera caçar al matí

per cobrir amb un llençol
els minuts d'una tristor;
tots els dies serien festa.
Si puguera amagar-li al vent
allunyant els roïns sentiments
al vol de les persones de bé;
seria el mag de mil vides.

Si puguera flotar sobre el riu
que devora els marges
al sentir de l'estima del cor;
sens dubte, arribaria a tu
xafant les teues passes,
seguint el teu aroma,
pintant el teu somriure,
sembrant-me de la colorida estela
i reflectant-me en la teua mirada.

Si puguera.
Quantes coses podria.

Brindaria amb un mantell de nit
amb les bombolles sent estels,
mentre les estores esteses
obririen de dolçor un camí a les flors,
i entre colors beuria del passat
les pures gotes de la pluja de futur
per a que el temps esgotat
siguera el forjador d'un foc,
una aliança per l'anell d'un dit,
un muscle per a una càrrega,
un desig de vida per una llum
i una mort al ombriu del teu costat.

Si puguera
sempre teu,
quantes coses calguera.

En suspensió

Subjecte les barreres
del vent en el teu rostre
amb l'avarícia del demà,
el que atorga el meu descans
com una cortina al meu sol.

Modele en la ment
un lloc en la proximitat
del cel blau i dolç,
el que palpa els núvols
espessos de cotó.

I somnie de nou
el pas primerenc
d'un capvespre sense rumb,
el que espenta la brisa
amb l'embriagadora aroma
de la mirada gelosa.

I subjecte,
i modele,
i somnie ser el plançó esclau
presoner de la llum.

Ací estic

• I jo, anulat d'ànima,
• i sóc, ací esperant.
• Com la llum al matí,
• com el niu a la mare,
• com l'abella a la flor,
• com la brisa al llevant,
• com el riu a la mar,
• com el núvol al cop,
• com el pi al cel
• i una mirada a l'horitzó.

• Clar que sí,
• com un estel a la vostra mà.
• I jo; 
• pres als peus de la lluna.
• Ací sóc, esperant.

Cap per avall

Amés amés

el que despotrica,

està sotmés

a rebre crítica.

I el fer humor

amb apreciació,

siga o no, el factor,

de la bona saó.

La creença

del fideu

com a llança;

retorna al lleu. 

Si vols saldo

en un morter,

busca caldo

sense corder.

Com la vida

de cada un,

si és consentida

fa o farà fum.

Saps que la xixa

i la sabuda raó,

sempre es gita;

amb el fals lleó.

Quan més dóna

el sim a la vall;

el cap redola,

també,

cap per avall.

El tenderete

Mueven los hilos del viento
voceadores del tiempo,
como hijos del Dios levantan
turbios dictados de ley
sufriendo las almas presas
el señalamiento injusto
de aquellas viles sazones
donde el rudo odio esclaviza.

Mueven los hilos al viento,
dolor por consentimiento.
Mueven, y mueven, y mueven,
y con la razón fallecen
con frialdad y enemistad,
calida diversidad.

Y ruego al crujir del viento.
Ruedo por el triste tiempo.

L'essència

Hui tornarem a eixugar-nos
les dents amb la raó,
mentre l'ull de la indiferència
combat la raça en formació.
Hui tornarem a combatre
la calma de qui ens ventalla
la neta i pura llum del bresol.
Hui, no serem altre;
serem la fruita en la guia
d'un paradís que té vida,
la truita invisible i,
la marca en la manca
d'un sistema en ser ningú.
Hui tornarem a eixugar-nos
les dents amb la raó,
sent el cable conductor
d'uns gens amb formosor.

Haiku

Fuig a la llarga
l'ombra al matí del Sol.
Llum del reviure.

Un pedaç de serra

Quan negre un record
com un riu de punts.
Quan blau un metall
com un roig de carn.

I dintre del pit
pedaç de cosit;
per sempre ferit.

La vida, llora un cielo

El cielo llora vida
en flagelos torrentes
de rios indómitos
que corren cómo lagos.

Bailes que engullen
los validos placeres;
del mucho a la nada,
del todo a la rada.

Riegos son los pagos
en tierra de verdes sueños,
aquella por el que transcurren
altos algodones turbios,
los acomodados vientos
y su mar en montaña.

El cielo llora vida
y muere un pero.

La vida muere,
llora un cielo.

El meu mirall

A vegades estic mirant a l'horitzó
i continue pensant atònit en la sort del meu passat,
en tot allò, i en tota ella.
A vegades,
a vegades creix en la meua,
en la seua sorda muntanya
com aquell cec que no veu les tonalitats dels seus verds,
que no sent el cim en el seu present.
A vegades lluite contra el vent
deixant-me portar per la seua força,
pel seu fregament,
per la seua presència.
A vegades em sent insignificant per la seua grandesa
i adorne per a mi tota la gratitud de la seua immensitat.
A vegades em sent perdut,
i rescatat,
i sóc.
Però només a vegades no patisc per la meua fortuna
i millore el camí en cada pas
per ella
i per tota la seua naturalesa.
La vida.

Bajo mis mares

Su obra ha sido elegida en el III Concurso de haikus  “Entre sílabas anda el juego" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre. 

Descansa paz.
En atardecer cálido,
plumas de sal.

Sé tu otro tú

Lubrica tu mente,

adereza la razón,

salsea tu humildad,

dispersa la alegría,

sirve sin condición

y quiere siempre

cómo quisieras

ser amad@.

Pon música en tu día

y letras en la vida,

que nada te duela,

vive.

Y si te fallaron;

no pidas explicación

nunca,

ell@s no las dieron

después de herirte.

Y que de la nueva recolecta;

nos sirva una siembra.

Mi tormenta

Su obra ha sido elegida en el IX Concurso de poesía  “Versos en el aire" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre.
(1 punto 1)

 A veces
la pasión
por lo inalcanzable
rompe las manos
del rumbo
en cada locura
de amanecer.

(2 Punto 2)

A veces,
la pasión por lo inalcanzable
rompe las manos del rumbo
en cada locura de amanecer.

(3 Punto 3)

A veces la pasión por lo inalcanzable rompe las manos del rumbo en cada locura de amanecer.

#MareTerra

I s'allarga el fum

en aquest nou dia,

com un devastador

contacontes de dies,

els que galopen al foc 

de la ceguesa

pel camí d'arrasar,

per la fatalista acció,

per la nul·la direcció.

Ja s'acosten

desprenent els vents

eixe aliment pudent

d'un incansable viatge,

d'arribada aterrida, 

d'amor, per l'or del viure.

Un amor de cendra

perdent la decència

en aquells de fer la senda,

per una riquesa errada,

per una engreixada,

per la descendència.

Pateix sempre 

la mateixa;

la Mare Terra.

Nom de dama,

que solitària lluita

per un so d'alé.

Ja s'allarga el fum

en el tic tac del temps,

assassinant un pulmó,

i plorarà l'ull, 

i el cel,

i el cor.

Morirà la derrota,

naixerà la desgràcia,

i ens vendran sense dir;

que n'he som massa.

Cada segon 

mor una vida animal,

una planta. L'arbre.

Un arbust. El bosc.

Cada segon mor 

una part del ser humà,

de la nostra existència.

Aturem-los!!!

No sé qui són ells

o si som nosaltres.

Però ja s'acosta,

i s'allarga el fum.

Aturem-nos!!!

Què quan ja no hi quede res,

al pas de l'ombra,

no hi haurà a qui, i,

sense raça humana;

trencarà el futur

tota clase d'història,

transportista en defunció 

traïdor convicte del planeta.

La Mare Terra no és nostra,

nosaltres som de la Mare Terra.

"Aireas aromas que pierden mi rumbo"

Su obra ha sido elegida en el II Concurso de microrrelatos  “Microatrdeceres" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre

Tempano, tú qué bates broches de mis llágrimas;

tableame firme al anclaje de su luz.

En rosa, en azul, en haz verde. En tardes tuyas.

Ya rasga. Ya quema el gris del tiempo. Atardece.

Qué si te pierdo; velo no tiene mi noche.

@.com

Com el blanc color del negre,
com el morir dels dies en nit,
com l'escala pálida de colors,
com els camins amb brases,
com el mullar de la flama,
com el cremar de les llàgrimes,
com el gel dels dolços rius,
com els rams sense roses,
com el plaer del riure enfurit,
com les Llunes d'un Sol,
com els Sols per una Lluna,
com un núvol fet vapor,
com els contes de les fades,
com les fades dels meus contes,
com les aus sense cant diurn,
com el vent que brolla esclau,
com el presoner que viu en mi.

Al filo de ti II

Hoy voy a segregar entrecortados suspiros
en tus ruborosos colchones de letras,
corriendo gasos velos con sus frases almohadas,
sus sábanas sílábicas y el aroma de un viaje
entre los frágiles muros nacidos de tu poema.

Sí, hoy voy a devorar la estrofa de tu alcoba
bebiendo la canela de tus lívidos manjares líricos,
y al grito de tus susurros con ojos de ala cisne;
ser la palabra en el regalo de  tus teclas
y los placeres de tu mundo entre sueños de alquiler.

(Retocado para concurso fin fecha 03/03/2020)

"Al filo de ti"

Hoy voy a segregar
entrecortados suspiros
en tus colchones de letras,
corriendo gasos velos
con sus frases almohadas,
sus sábanas sílábicas
y el aroma de un viaje
entre los muros frágiles
nacidos de tu poema.

Sí, hoy voy a devorar
la estrofa de tu alcoba
al grito de tus susurros
con ojos de ala cisne,
y los placeres de tu mundo
entre sueños de alquiler.

Momentos corazón