Ha estat tant de temps presoner sense poder desenganxar-se i vivint exiliat que...
Hui no vol escoltar-se
(d'oïda).
Ni té ganes de pensar-se
(de cap).
Tampoc de sentir-se mal
(de cos).
I se mira i no se veu, i el veu i no se troba, i se busca i se pensa, i se culpa, i se castiga, i se salva, i s'obvia.
(amb els ulls)
Però fa tant de temps en el temps, que ho intenta, que no pot remeiar-ho.
(amb el cor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada