Presoner de mi

Va brollar la veu des de les entranyes
Sorgint una part del crit silenci.
Va emanar el repàs presoner
Engabiat per les vergonyes,
Emmanillat de pors,
Ple de ràbia, buit de ira.

Va sonar ferida la paraula muda
I es va obrir en capítols
Pel bestiar descomposat
Sense temps a més temps.

Va sonar, i va sorgir, i es va obrir,
Va brollar eixa veu dolosa del cor,
Eixa veu, que asoma i mor
A les oides del ningú.