dilluns, 25 de setembre del 2017

A veces (n°1033)

A veces sigo mirando al horizonte
Y sigo pensando atónito en la suerte de mi pasado,
En todo aquello y en toda ella.
A veces,
A veces crece en mi su sorda montaña
Como aquel ciego que no ve las tonalidades de sus verdes,
Que no siente el monte en su presente.
A veces lucho contra el viento
Dejándome llevar por su fuerza,
Por su roce,
Por su presencia.
A veces me siento insignificante por su grandeza
Y adorno para conmigo toda la gratitud de su inmensidad.
A veces me siento perdido
Y rescatado,
Y sueño.
Pero sólo a veces no padezco por mi fortuna
Y mejoro el camino en cada paso para por toda su naturaleza.

Serem la llum del bressol

Hui tornarem a eixugar-nos les dents amb la raó
Mentre l'ull de la indiferència
Combat la raça en formació.
Hui tornarem a combatre
La calma de qui ens ventalla
La neta i pura llum del bresol.
Hui, no serem altre;
Serem la fruita en la guia
D'un paradís que té vida,
Una marca en la manca
En el sistema de ser ningú.
Hui tornarem a eixugar-nos les dents amb la raó,
Sent el cable conductor
D'uns gens amb formosor.

Bon dia

No pugueren els núvols contra el vent,
Ni la foscor en vencer a la claredat,
Ni l'aigua del llit del riu contra la mar
Com aquella llum dels estels a la lluna.
No pugué la vida guanyar-li al morir,
Ni el moment al curt pas del temps,
Ni el capoll al florir de la flor
Com aquella mentida al fer de la raó.
No va poder la destrucció al refer,
Ni la inmobilitat al moviment
Ni la bellesa a les paraules,
Ni l'amor al no amar.
No pugueren tantes coses;
Com el caminar de la nit al BON DIA...!

dimecres, 20 de setembre del 2017

La meua València

Me preguntaren per la meua terra. Com és la teua terra? I jo vaig pensar sent concient trist i feliç:

València és una terra
Bella, fina i conquerida,
La València és un jardí,
Una flor, un tresor en abundància.
La València de la música,
De la festa, de la llengua,
La que no aprèn per històrica
En banderes i penons.
Eixa és la València,
La que plora hui en dia
Per ser ignorada i polititzada,
Per ser venuda, espoliada,
Per ser agermanadora,
Servicial i acollidora.
La València rica, sumisa,
La València infectada.
Amb la seua mar i la muntanya,
Les seues planes i les valls,
La València oblidada
Per falta d'orgull pròpi,
En ser Regne, País i pàtria.
O la València de la barbaritat
Que hui l'anomenen Comunitat.
La València de l'arrel
Del seu llaurador,
Del pescater,
Del ramader,
D'aquelles les mares i iaies,
patidores i paridores,
De les dones treballadores.
La València de les guerres
Amb la sang i les lletres,
La infinitament zelosa
En l'enveja del veí,
La tristament gloriosa
I famosa en el que proposa
Com el vers i en la prosa.
La València dels iaios,
La dels nostres avantpassats.
El bressol de la cultura
De l'amor i la cordialitat,
La València que s'acomiadat;
Allà on més pateix,
Allà on més creix,
Allà, on resisteix.
El poble lluita, sí,
Però ho fan entre ells.
Esta és la nostra terra,
Esta és la meua València
La de la raça del seminfot.
Vergonya cavallers, vergonya.

Molt bon dia valencians.

dissabte, 16 de setembre del 2017

Per tu EVa

Un altre dia apareixerà per l'horitzó
deixant enrere les ombres de la nit,
i per obrir-se pas a les brises de la llum
les que guiaran la teua sort
fins arribar al contagiós paradís del benestar interior,
el que transmets en mil direccions .
Good night.