dissabte, 18 de febrer de 2017

Ple de sorolls

Vivim
i treballem
en un món ple de sorolls.

Gaudisc
i patisc
per què tu;
me traus els colors.

Com l'acer inoxidable
tot és fred, mort i perdurable,
flama en el viure
per un estel ferm i estable.

Però..
Al fresc matí
la veig de sobte,
me crida, me saluda,
i cau en mi un món
de descontrol
quedant mort en vida,
sense parla,
sense reacció,
sense saber qui sóc.

Sí, quede mort
en un llarg minut,
el que durarà hores.

Maleïda siga.
Maleïda
ment pertorbadora
que canvia direccions,
trepijant descals
en l'escala de colors.

No sóc jo,
aquell que fràgil i en por
va buscant-se,
sense trobar-se
pels camins del temps.

En un món de sorolls
en el que només tu
me traus els colors.
Perfecció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada