dijous, 26 de maig de 2016

Embolicant

Tindre la vàlua del poder
i de pensar al meditar mentre s'està actuant,
i sentir-se present en el caminar al pas
i en direcció contraria
semblant estar absent
però sense espais ni distàncies.
Com el no contar el que es sap de tot allò
que sense contar va sabent-se d'aquella raó,
en quan saps que vas errant en el desig del desitjar.
en quan saps que la mirada no és cega
I és palpa la complicitat en la presència.
Tal vegada es puguera tindre una veu nascuda muda,
i que cridara fort al vent
en un àrid mar de verdaders silencis.

L'única certesa
entre el blanc i el negre,
és que el cel blau del món
deuria ser més abastable,
més senzill, més franc,
i menys complicat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada