dilluns, 7 de setembre de 2015

Plena i egoista


Fresca a l'horitzó, s'il·luminava 
En el palpar de la rosada nit,
I per la memòria era pintada 
On el negre cel clar mostrava 
Un punt al camí cap a l'infinit, 
Per ser cel, i patria d'acampada. 

La llum es va mostrar en l'absència
Com a qui margina un jardí florit
I en l'observança dels ulls tènues 
S'assabenta, per la raó al pit,
Que naix un mant d'estels, orfres i nues.

La nit ens va ocupar, amb la lluna,
I més que no estiga al nostre abast
la vorem sent centre d'atenció,
Creixent altiva, radiant, egoista,
Fantàstica i pura en la raó.

La lluna ens va deixar fent-nos un ball.
La nit ens portarà llum, i plena.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada