divendres, 25 de setembre de 2015

Coherent

Nanit bona gent....;
Va un curt parlament?
Es que tinc un dit
Al repòs del llit.

Brinda el moment
Eufòria i gana,
I de ben segur
Treball de futur.
Brinda el moment
Un fet ben conscient
Que crida i clama
Per Inteligent.
Brinda el moment
El que molt s'ama,
La sang i la ment;
Vida, simplement.

Au..

Nuc de llengua


En fi, ni cap avant ni cap arrere,
i ni falta que ara fan,
Que les paraules que es moren al perdres
són les d'àngel i Satán.
Casualitat d'estar criat com un ser ruc
i a la llengua tindre un nuc.

Tordesillas


La vergüenza hoy nos invade
Al manchar vuestras lazas con sangre, 
Mostráis vuestro roto nombre al mundo 
El mismo que siembra nauseabundo 
Una cruel señal en negro punto, 
Por el que alzar la voz en conjunto 
Contra la falsa razón cultural 
Y la estupidez humana animal. 
Estupor y crueldad, muerte fatal, 
Salvaje la actitud no racional. 

dimecres, 9 de setembre de 2015

Dramàtica solució en fugida


Volar la ment al confort
Del treball quotidià,
Es mou en acollir al port
Els residus de la sort.
Vent de l'ahir, hui i demà, 
Presència i retòrica 
Pel que sobreviu a la mort.

D'un toc mut en pena al cor
Que abasta la memòria,
Brolla el sistema de l'or
En seu parlamentaria,
I en forma tan pecaria   
Que només transmet la por.

Ho escoltem en el debat
Sent sospitós a diari,
Emigrant, refugiat,
Dintre el mediterrani
I en fals itinerari;
Cau el ser humà ofegat.   

A les pàtries del reclam 
Sembla que no hi ha fam,
Ni tampoc hi ha prou lloc
per a tots els del bot.

dimarts, 8 de setembre de 2015

Patrícia Llàcer


Hui fa bon dia i brilla el Sol,
No res cal preguntar-se, 
per què és premeditat
Que este oratge mal criat
Amb la natura s'aliat.
I hui per tu Patrícia;
Amb molta felicitat.

--*FELIÇ ANIVERSARI*--

dilluns, 7 de setembre de 2015

La pena del refugiat


Posem el crit,
Ho fem al cel,
Mirant al xic 
En trist recel. 
Parlem del vist, 
Ho fem de gel, 
Sentir que el dit 
Culpa al rebel. 

Parlem del dit, en crit, pel vist i pel xic. 
Plorem al cel, amb recel, per gel i rebel. 
Ho fem mirant, posem sentir, ho fem trist. Parlem de culpa.




Desperte i tanque l'ull

Obric l'ull, i me cull...

I sempre declines 
En les polítiques 
Explicar a la gent,
Que de cap t'aterres 
Si no eres escrivent 
En econòmiques, 
Numeralment conscient. 

Nyas, vas i preguntes, 
Que d'incrèdul creixes 
I mes que no vullgues; 
Casa d'altre vas fent 
Notícies tots els dies
Del mal finançament.
Són moltes porqueries 
Que consensuadament,
Han prés enriquint-se
Traïnt-nos constantment, 
I malauradament...
De res ens estranyem,
I com les fem pròpies; 
Ja si ens acostumem
Que gent amb famílies 
Van fent-se el resumen,
Per què els emprenyes 
En les dures senyes
Robant a mans plenes.

Per Aznar i Fragra, 
Per Fragra i Rajoy,
Tot el vell sistema
Desde el setanta huit;
Crema i està molt podrit.
Barcenas ho ha dit.

Borinot, borinot,
Problema de caixa fort?
Monopoli en confort
De xoriços amb sort.

Ale...a tancar l'ull.

Políticament parlant


Casualitats de la vida
De ser o no necessitat,
Els anys ens donen la mida
Creant-se l'única veritat.

Primer no veien res, o "nada"
Interés per governada,
Ni el tres per concesionada
En sa renta administrada.
Després, la màquina d'estat, 
Mou en una clara estampida
No traïnt-se dins del debat 
I embrutant els vots en crida
Amb les paraules del combat.

Política corrompida
Que els lladres ja han demostrat,
Que la bona clase amb mida
És de bressol i amb qualitat,
I en la patria conquerida
No hi ha altra finalitat;
La mare ser abolida 
I tot patrimoni expoliat.

Esta Convergència i Unió 
O com vullga que ara es diga,
Problema té de nació, 
I no tenint més vergonya 
Per Poder i devoció, 
Que en parar la mà d'Espanya
En esta Constitució,
Tots de pesca, sense canya,
I en mateixa corrupció
demanant revolució.

Venut sí, i el PP ho ha sabut,
Altra dreta i catalana.
I ara, en l'era de l'embut
On tot el treball és tan brut,
Intel·ligència a la gana
Investigant al venut,
I desmembrant la magrana
Per fer-se més gran i forçut,
I en voler alçar façana 
Deixant un partit mig vençut;
L'Esquerra Republicana.

Una mentida de les grans
Continua sense descans,
Com la creada per Ciutadans,
Que ara no tenen massa mans
Però no passaran molts anys.

I llegint a un tal Sotelo
"Que era calvo y sin pelo",
Dient que, en el setanta huit,
"El mejor que se consiguió"; 
Omplir d'espanyols amb guió
A les terres de L'Aragó,
I reduir-los en opció 
a la mínima expressió.

En fi, que no vull vore premsa 
Que el cap va i maleint pensa.
..i si tens prou o molts anys com jo,
Llegiràs fent reflexió.

"Tinc un clar vici; una malaltia."



Vici o malaltia,
estic afectat,
de nit i de dia 
estic al rimat. 

Vici o malaltia 
en un inventat, 
la vista confia 
per fer un versat. 

Vici o malaltia 
per una amistat, 
escrit a ma tia 
o al meu veïnat. 

Vici o malaltia 
sòc de cap quadrat, 
a la Policia 
sí he criticat.
  
Vici o malaltia 
estic observat, 
també ho llegia 
i seré jutjat.... 

Vici o malatia 
pensant un trencat, 
perfeccionaria 
el puto teclat. 




Plena i egoista


Fresca a l'horitzó, s'il·luminava 
En el palpar de la rosada nit,
I per la memòria era pintada 
On el negre cel clar mostrava 
Un punt al camí cap a l'infinit, 
Per ser cel, i patria d'acampada. 

La llum es va mostrar en l'absència
Com a qui margina un jardí florit
I en l'observança dels ulls tènues 
S'assabenta, per la raó al pit,
Que naix un mant d'estels, orfres i nues.

La nit ens va ocupar, amb la lluna,
I més que no estiga al nostre abast
la vorem sent centre d'atenció,
Creixent altiva, radiant, egoista,
Fantàstica i pura en la raó.

La lluna ens va deixar fent-nos un ball.
La nit ens portarà llum, i plena.