La nit va sent estranya
Al penya-segat marí,
I al cim; es troba ella,
Cobrint d'un mant virí
L'essència del meu fer.
Morena de llum flexible,
I plàstic woman,
Tan propera,
Tan inabastable,
Ella;
La guia entranyable
De la mirada del far,
I del silenci en parla.
"S ols l'empremta del record
E ns pot perseguir
M és enllà de la mort,
P erò el treball a seguir
R eforça els dies del gaudir;
E n està vida no és sort".
"S ols l'empremta del record
E ns pot perseguir
M és enllà de la mort,
P erò el treball a seguir
R eforça els dies del gaudir;
E n està vida no és sort".
pdta. pensament de tercers reflectit en lletra.
Sentiment entre companys de feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada