dijous, 9 de gener de 2014

Vull..!


Vull mirar al davant
i els núvols no em deixen,
m'ofeguen, m'oprimeixen.

Vull viure cantant 
on són els que obeeixen,
i ens reprimeixen....  

Vull seure a l'ombra
d'aquell robust arbre,
que de sostre ens va sabre.   

Vull més llum al camí,
més guia, més certesa,
i que la pena siga ofesa. 

Vull mirar, un sostre, una guia,
una llibertat sense pena,
un futur amb bona llum,
vull; perdre el fum.  

Vull no estar avergonyit
per les arrels i els meus volers,
ben orgullós que sí estic  
sigues o no amic..!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada