dissabte, 11 d’octubre del 2014

AMOr tERRA.


El desfici convertit en vici.

Altre dia ens descobreix 
La llum del romanticisme.
Altra matinada que ens floreix 
Un somni i nova fe
I el voler en ser un mateix.
I jo, vull més, com tu, 
Ho necessite, ho estime.

Sóc presoner en el creure 
I l'esclau del rumb junt al temps, 
Amb sanguínies forces i corrents. 
És la marca d'estar protegits, 
És la senyal que condemna 
En allò que vola no i ens queda.

De nou, un nou, el món i el robatori, 
Un ser profund, intern, lliure, 
Sent pedra, volcà, sent silenci, 
I gravitant-me dins del perdut camí.

Trobada adherida, formosa, 
La que troba el trobador, 
La que marxa en el viure, 
La que fa un sentir que no calla, 
I la que desemboca un voler 
En mostrar el teu, meu ser.

Altre dia floreix, 
I somie despert un plor, 
Un sentir, un dol en plaer, 
Una mirada, una flor, 
Una lletra sense pilars 
Amb aurores boreals, 
Una bonica mirada per eixa lluna, 
Que naufragada, és espurna.

...altre dia, 
En imaginaria resposta, 
...altre dia, 
Fent el fugit d'esta closca 
I travesses en aposta. 
Sóc ací, AMOr, tERRA, 
Sentiment que no erra.
Sempre un moment de bogeria,
sempre un estat en veritat.

Es parla d'ella, posant-li nom de dona, i tots gaudim d'ella, despullant-la en mirada nocturna. És la reina ancorada en l'infinit, és ella, la que moldeja les formes obrint les finestres de la nit i passant en el viatge a forjar els nous éssers, i en clau domini d'un futur en el demà després de l'ahir.

Estant de vida, mirall, fràgil i gràcia consentida.
Out.. En bona nit.

Moren tots els mals
I naix ben rica,
Majestuosa,
Voluminosa,
Foscor de fanals
En nit servida.


Fèrtils els terrats,
Servils en format,
Per prestigiosa,
Fada, grandiosa,
Crits blancs en debats 
Llums d'identitat.



dimarts, 7 d’octubre del 2014

Lliures matinades

Dorm la nit en amanèixer 
Quedant arrere el natalici, 
És el sospir que fa nàixer 
Un nou sentir en gentilici 
I un poema per creixer.

Ser lliure, 
Un món,
Fent viure,
I som.

Bona nit en el dia,
O, bon dia en la nit.

Jessica i Nayara

FM2015

J usta, 
E xemple, 
e SS ència, I,
C arismàtica A lbada.

Gotes tranquiles,
Húmides, serenes,
Concerts del desig
Emanant alegries.
Dia de llàgrimes, 
Cor i pit,
Sorolls dels sers 
En bellesa,
Lider i sentiment.
Tu eres la llum,
I la perla en el centre
D'un fresc amanèixer
D'esperit i grandesa.


FMI2015

Els déus s'alineen
amb la seua jove estrela, 
doncs hui tenen una cita, 
perquè el seu àngel favorit 
comença el nou camí 
de glòria inoblidable 
i experiència inesborrable. 
Enhorabona NAYARA.

divendres, 26 de setembre del 2014

Una lletra fa la llengua

No vull caure'm
en la seu del cego
d'aquell que no veu.

No vull seure'm
en el torbar de l'ego  
per allò que dieu.

No vull.

No vull confondre'm
ni brollar del pego 
en aliena seu.

No vull,
sóc així,
entre el que és i serà,
entre el és i podria ser,
però sí,
cap en dins del que ha sigut
i del camí cap on anem.

Callar i atorgar,
comprendre,
pensar i analitzar,
entendre.
   

dilluns, 22 de setembre del 2014

Deixaràs record

Escolta't.....mirant-la, llegint-la, pensant-la.
 I canvia't, si creus.

Que certa
La vida,
Sóc camí
D'escolà.

Apendre
Dia fent dia,
En saber
Valorar. 

És classe 
Amb raó, 
Tenen fet 
D'amagar. 

Era ja 
En abans, 
I després 
Es vorà. 

Alumne 
Sabedor. 
Sóc i sé 
En pensar. 

El camí 
Per a tots, 
És el ser 
Al record. 

És la veu 
Que ja es veu, 
...és certa, 
vida és. 

Algú va dir un dia: 
"que fals és veure gent falsa parlant de falsetat".

dimecres, 17 de setembre del 2014

Eva Celaya

ViatgEra 
eVident,
altivA,
clàssiCa. 
Estela
de la Llum
que emAna
companYia,
que fA món.

Gaudeix de la vida.
I conta-nos-la.

Bona Nit en un mirall "ho sent"

Sóc pres
Per incomprés,
És el que és,
En un món al revés.

Ho sent, 
Sóc gent.
En un parlar,
En un pensar,
En un plasmar,
En un ratllar,
En un palpar
De tot el que veig,
Del que ocurreix,
Del qui pateix,
De qui s'ho mereix,
I si ho requereix.
Siga carn, o peix,
Llegum, o greix.

Ho sent,
Sóc gent,
Unes vegades
Prou seriós,
Altres sonades,
Un botijós.
Conscient,
Sóc gent,
Ocurrent
O pudent,
I conscient,
Ho sent.

I no saben que dic,
siga en crit,
Nota o escrit,
Vers o dit,
Prossa o acudit,
És de ser agraït,
Ser un maleït
I tindre en l'oblit,
Que no podrit,
Un cervell "fondit".

Bona nit.

Sáez de Santa i Maria

La filla d'aquell llepolia
que de Santa i María 
amb el Sáez no té res, 
visionària de l'interés, 
i cal dir, nana a les tres,
vol convercer a tot el món
que cal fer un "manifestodrom".
Açò és pa cagar-se,
Prohibit manifestar-se;
a les portes de ta casa,
a l'avinguda, o a la plaça.
Ésta és, la vida perra,
i altra vegada l'erra..
La creguda en veritat
i per a la resta; la sense trellat.

....nostra sanitat Alzira

Fent el gos ací en la "piltra"
que molt roina té per "pinta",
i mes que diguen dels diners;
no hi ha d'on traure'ns més.

La nostra sanitat
pegarà un bon bac,
i el nostre volgut hospital,
acabarà sent un hostal..

Açò diu ara el "FaBa" del pp.
-I què farem amb el dèficit
que altres carteres han parit??

Bon dia..

Certament és així,
i jo camine per ací, 
on escolte als muts
i on les ombres veig
en una nit a crits.
La realitat, la certesa,
és la corda que tensa
l'aroma del teu tacte,
font de vida, predilècte.

De viatge a Barcelona

I seguint en allò del bon dia..

Creuen ara l'horitzó i la distància
entre les neules dels paisatges,
que hàbits més enllà del Sènia,
aromaran en entre brises noves;
glòria i somni, vida i experiència.

Bon dia.

És molt dur dir BON DIA i no mostrar alegria.
Però més dur és, veure que tot va al revés.

Lletra de vida
com en la conxinxina.
Saber si van,
si estaran, 
si fan o estan,
treballar a cegues, 
menjar cebes,
i examinar
sense estudiar.
Un camí, una ruta
i el soroll que eructa, 
apressats i junts
com els difunts,
sense pena, ni glòria,
ni cap meritòria.

Què hi ha molta dimissió
en la Conselleria d'Educació...?

No són Docents,
cents, cents, cents, 
i per això;
en sobren quatre-cents. 
Des de la reforma
a la desforma,
i sempre violentant,
a l'estudiant,
des-educant
encarint i malbaratant,
i posant una coma,
que borra i és de goma
i que mata tal com sona,
a la cultura i a l'idioma. 

Els llestos destres,
què més, sí són mestres, 
per sabedors,
coneixedors i educadors, 
arbitraris,
i certament partidaris, 
d'un nou canvi
per al recanvi,
i un conseller,
però mestre i del carrer.

Bon dia

Espenta la llum del dia,
un nou viure després d'estar mort en la nit.
Espenta el desig, en tota vida, 
un feliç somriure, ben florit. 
I dissabte. Bon dia.

No pot..!

No es pot dir bona nit si és de dia,
Ni bon dia si ve la nit.
No pot, ni pot.
No pot ajuntar-se el mar amb el cel, 
ni poden les aigües separar-se de les ones,
ni pot deixar l'aire ser vent, 
ni el sol abandonar la llum, 
i no pot, el foc cremar al gel. 
No poden deixar les sendes ser camins, 
ni pot el pensar fugir d'un cervell, 
no pot la realitat abastar en imaginació, 
ni una llàgrima guanyar-li al somriure. 
No podrà la guerra vèncer a la Pau, 
ni pot l'odi soterrar al desig per l'estima de l'amor. 
Però no, no pot el món lliurar-se dels hipòcrites, 
ni dels zels, les envejes, ni el perdó. 
No pot, no deu, 
ni que la humanitat obvie el ser i aprendre, 
valors per un nadó, que ve del ventre.

dimarts, 15 de juliol del 2014

Referències del dia

El viatge del rEi espanyol
que per la parla fa homenatge
a un dictador de bressol,
i no, ens mou el coratge
per raonar el que es vol.  
----------------------
A les portes de la televisió,
també goteja la diària informació
i la violència en Alta Definició.
Però, de més poc trellat
és fer una vetlada de combat
i lluir-ho en Sant Bernat.
En estiu i a la plaça major,
és lloc de relax i la calor,
on les famílies prenen la fresca
gaudint de pau i no la gresca
i on els xiquets gaudixen des del parc
el que altres diuen; que és art.
------------------------
Sóc aquell que acompanyà 
al que va ser un gran manyà,
convertint al cabrer
refugiat dins la muntanya,
i rescatant al vell faller 
per cagar-la quan ens manà. 
Falta de carisma
i es veu sense prisma,
ara sense lideratge,
també caurà el seu llinatge,
més antic que el forrellat
o que el iaio que no va ser nat. 

dijous, 10 de juliol del 2014

Dimissió en educació..?


És molt dur dir BON DIA i no mostrar alegria.
Però més dur és, veure que tot va al revés.

Lletra de vida
com en la conxinxina.
Saber si van,
si estaran, 
si fan o estan,
treballar a cegues, 
menjar cebes,
i examinar
sense estudiar.
Un camí, una ruta
i el soroll que eructa, 
apressats i junts
com els difunts,
sense pena, ni glòria,
ni cap meritòria.

Què hi ha molta dimissió
en la Conselleria d'Educació...?

No són Docents,
cents, cents, cents, 
i per això;
en sobren quatre-cents. 
Des de la reforma
a la desforma,
i sempre violentant,
a l'estudiant,
des-educant
encarint i malbaratant,
i posant una coma,
que borra i és de goma
i que mata tal com sona,
a la cultura i a l'idioma. 

Els llestos destres,
què més, sí són mestres, 
per sabedors,
coneixedors i educadors, 
arbitraris,
i certament partidaris, 
d'un nou canvi
per al recanvi,
i un conseller,
però mestre i del carrer.

dimarts, 8 de juliol del 2014

Allà que van.


Creuen en la distància i l'horitzó
entre les neules dels paisatges,
que hàbits més enllà del Sènia,
aromaran en entre brises noves;
glòria i vida, somni i experiència.

Decapitant dies

     
És cert que esperava premi o castic…

Tot este temps pagat i que ara em falta,

Eixit del fang vaig anar amb impol·lut tatuatge

Incendiari de la fe, perduda com a torxa

En foscor intemporal decapitant dies,

Encreuant l'arpa amb què el vers ens adorna.



Els meus ulls veuen el ramat perdre's en la pols que alça

          -el rastre fàcilment és reconeixedor-

La temptació d'empunyar el que queda del disbarat

Em fa ingrat cada pas

Ara que els bàrbars, incorruptes

Somriuen amb el rostre cansat de burlar-se de l'espill.

Juan José Arnés Pintiado 

dilluns, 23 de juny del 2014

El Barcenas, al Cardenas, i més.


Entre les vistes moltes 
que amb l'orella escoltes,
manoll de noticies tots els dies
que ploren entre alegries,
i amb el cert convenciment; 
que d'esta gent, era evident.

Marca la casa,
diners a la saca, 
de casa i per a casa, 
com en casa.
És vergonyós el ser ronyós,
baix la llei del tot poderós,
i dels lladres de pinyons
dels que estem fins els collons. 

I surten els capitals
que a gavelles van com tals,
fins el paradisos fiscals.
Mentre que amb perícia 
investigant va la policia
eixa mà, que és la justícia.
Però mitjos de comunicació
que fan divertida comunicació,
la transmeten amb claredat
per que quede ben contat.

Hui al Cardenas;
molt bé el cas del Barcenas,
deixant marcat i entre veure
el dur treball i deure,
el que té un PP i PSOE
per a que ni un euro sobre.
40.000.000.000 d'euros,
que viatgen, a "otros suelos".
Persones de molt renom 
i que són els que són,
economistes amb estudis
que sense ser erudits
fan de veres els acudits
per què tots ens xuplem el dits. 

U més u i dos més tres, 
és igual a dos quatres,
i me'n deus dos més   
com si a la "loto" jugares.
Açò és collonut,
esta llei de l'embut. 
Bon dia i Salut..!




dimarts, 17 de juny del 2014

Eres Sol, lluna,
i capitana dels estels,
eres astre, eres terra
com la mare que ens aterra.
Dones llum a la nit,
mes sempre, al teu pas;
creixen en àrid secà
les bones herbes, les flors,
mil vides i cent aromes,
brolladors d'aigua neta,
fragàncies totes pures.
Un mant de serenitat,
del suau vent a les praderies
un regne per tu acotat,
en frescor, en races,
en portes d'ànimes pures,
i a la teua sempre bondat
que llueix en complicitat.

Cada vida, cada pas,
cada camí un bon confí,
ferma lleialtat a la forma,
que la senda no transforma
i on tot naix per norma
del que és bo, i conforma.

Podria ser un digne
jardiner al paradís,
però estime el que m'estima
i el que tant em requereix.
No sóc insigne,
ni puc desitjar més,
sols puresa i estima
en la lluita que tu saps,
colze amb colze,
muscle i davant braç,
cru és el diari i dur camí
al parany sense jardí,
però ben bé estimada,
conscient i formulada
de ser notícia ben rebuda
l'arribada d'un respectuós
al viatge com el de nós.

Eres Sol i eres lluna,
mes brilles com ninguna.


  



dimecres, 28 de maig del 2014

Saps que ho veig. Veig que ho saps.



No cal vore l'aire 
per notar que està. 
Més fa tocar la nit
en sala d'impedit.
L'aire vore no cal
Que està per notar. 
Tocar la nit més fa
d'impedit en sala.

No vull ballar un somni,
ni implorar decència. 
Sí, una pau sense fi, 
i que el gen siga creença.  
Un somni no vull ballar,
ni decència implorar.
Pau sense un fi, sí,
creença que el gen siga i..

Sé que estàs, 
i bé que no fas. 
Estàs que sé,
i que no fas bé.

Algun dia s'alçarà 
al cantar la veu, 
en guia més clara 
per rentar la seu
S'alçarà algun dia
la veu al cantar,
més clara en guia
per la seu rentar.

Notícies diàries.
Diàries notícies. 

dilluns, 12 de maig del 2014

El cor i el cap


BON DIA VALENCIANS...
Se'n anem al treball
on mana l'aventura,
és dilluns, hora de tall,
més que es tinga "calentura"   
o a punt de pujar a cavall.
El cor i el cap
sempre van units,
però, és més de trellat
de viandes estar farcits
i fer el gos per cansat.
El cor i el cap
sempre ben conscients,
tindre conter del nap,
dels ous coents,
i que fluix estiga tot guardat.
El cor i el cap, 
el cap i el cor,
el fer-se un bon cascat
si t'ocupa la cremor,
és un remei de veritat
si encara no l'has clavat.

divendres, 2 de maig del 2014

Molt atentament: Enric Esteve


Enric Esteve
que al Rat estàs,
fartó i brofe,
de qui cobraràs?
Vius en capital
fent de forestal,
parlant de la AVL
tan mal com sempre. 
Mai un n'he tingut
ni m'has convençut,
no sóc català
i sí, valencià. 
Vols tu fumigar?
-caguen en la mar.
I vols tu cremar?
-ves-te'n a cagar.
Estic ben cregut
o siga dolgut,
que no m'has entés;
escric "polonés".
Cinc dits a la mà,
ves a fer la mà.
Enric Esteve
vol referèndum.
Enric Esteve,
parla de tele.
Enric Esteve,
tu, un "pelele".
Un vot al votar,
per on començar?
-per la mentida,
la consentida,
la no contada
o l'arrimada.
Ai... Enric, Enric,
quan que m'he rist.
Amb sobrietat,
personalitat,
en falla posar
de cap a cremar.
Els anys van passant,
i ací mentre tant;
castellanitzant. 
Enric, Enric,
Esteve, Esteve,
"Sabes que se ve.,,?
-que eres del pepe."

dissabte, 26 d’abril del 2014

I el món continuarà.


I el món continuarà..
però, que cru és esperar
la forta mà que dominarà 
el que tan és d'alabar.
Amb un pas endavant,
per i com ensenya perpetua,
podria anar solvatant
no errant en crua i nua.

I el món, continuarà..
i la mostra, ací estarà.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Un dimarts qualsevol


Molt bon diaaaaaaa....

Sou la meua gent,
sou, el bestiar famolenc... 
Comença la setmana 
amb Sol i lleganya, 
bon dia com cal 
en un dimarts habitual, 
preparant el nou caminar 
i buscant entre els dials 
els grats sons musicals. 
I així he trobat al gran Marley, 
i he cridat; weiiiiii..! 
I m'he torbat amb notícies, 
unes amb no, i altres amb delícies. 
Moltes mentides de jutjats 
i les mitges falses veritats, 
i on brollava el caos de l'atur 
que tant preocupa el futur. 
Manipulacions laborals, 
baixada de sous i jornals. 
Pujada d'impostos, 
i no podem ser costos. 
Moren així els drets socials, 
i les persones com a tals. 
Esport, esport, esport, 
l'esport és el que més prima, 
per contrarestar la llàgrima, 
màrqueting per a caps rentar, 
són estes, les pastilles per oblidar. 
Però sempre mana una, 
la estrella de la comuna, 
una notícia notable 
que tots em de sabre. 
""Cagar a l'aire lliure..? 
Déu ens lliure...!"" 
Al Marroc, a Mongòlia, 
a la Xina i a la Índia, 
és té que denunciar, 
és té que eradicar, 
si al camp van a cagar 
els secs pous al filtrar 
les aigües poden contaminar. 
Que vergonya senyors, 
les seues preocupacions. 
Ja no sé qui sóc, 
ni si estic o no en el joc, 
pobre bestiar, rebrot, 
pare, fill, germà, net i nebot.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Ext 4


(..I en no res, allí que me'n vaig

a fer les diàries labors,
a la perfecció del raig
i demostrant-li amors..)

Dintre d'un món metàl·lic
és on naix un cos líquid,
que per rius van a la mar,
i on naveguen sense parar;
peixos amb raspes de fusta
amb un dolç i fresc menjar.


dimecres, 9 d’abril del 2014

Hui és diumenge.

"...i sempre em passa el mateix, escric escric i escric sense cap ànim ni badall, i per tot arreu, sense guardar còpia. Ací un bon dia de diumenge donat als companys.."   

Hui és diumenge
El rei que té penje.
Jo me'n vaig de paelleta
Amb els amics de la falleta.
I molt trist per l'actual desfeta...
Recorda allá on estigues
Que meus no són res,
Per fer-ho tot al revés.


Manats per opressors
En el país de la llum,
Sent molt conservadors
Imposen al poble fum.
Fam i por,
Mercat i negoci,
Recollir tot el or
Per engreixar benefici.
Mentides als preus,
Als nous impostos,
Repressions greus,
Els aturats són costos.
Perduts al rumb del poder,
En la parla, en la veu,
Família és un no ser
Sense casa, pis o seu.
Estos mentiders
Que ara ens manen,
Són fills i forasters
I vull que els follen.
Pàtria en ca revolta,
Al País mut i cego,
Menyspreant llengua pròpia,
Per incult i borrego.
Este és el meu poble
La majoria per no dir tot.
Ja no hi pot més cabre
Tant de rebrot,
Que no saben més sabre
I són; penya seminfot..!

dimarts, 1 d’abril del 2014

Època de impostos..


Si no parle rebente
tinc mal de ventre.
Puta esta societat
de no massa trellat,
on ens fan pagar de tot i més
i calla, i no parlés.

Éstos "putos" governants
que en el cul tenen grans,
plens de pus jo els voldria
i sempre drets; de nit i de dia. 
Uns grans, que no granets,
on tots gaudirien ben satisfets.

Impostos i recaptació,
i sous d'exageració.
Ésta és la devoció,
fills, d'aquells en generació.
Obres sense ús
i els drets en desús.
es pensen que en ma casa
tenim pipes d'or en carabassa.
Polítics de bona xarrera
però, amb la meua cartera.

Ments privilegiades
i vides acomodades,
me caguen en la mar salà
i hui; els envie a fer la mà..!




   

dimarts, 25 de març del 2014

A pas canviat. Per Yolanda.


Com el que viatja a l'infern
des de la terra del cel,
en clar camí és ser ferm
sense cap rumb ni recel.

Com el que viatja a veus
per la classe en tema,
s'estenen grates neus
al foc que no mai crema. 

Com el que va de la mà
sucumbit per belleses, 
viatjarà fins el demà
als rails de les calesses. 

Rossa en margarida
que enlluernes el nou dia,
sent l'essència en vida,
bella flor, una guia.

Rossa, dona i Violant,
que dones llum a la nit, 
eres l'oasi del encant
i la daga del meu pit.

.....ara, estant encantat,
veig en la teua veritat...
que cert, sincer i honrat,
cau al fons del cru passat
per l'era que ha ocupat.

Etern qüestionari,
el d'este vell armari,
cansat del seminari,
en tot dit, i poemari.

Feliç aniversari...!

dilluns, 24 de març del 2014

Ja sóc ací de nou.


Ja estic de tornada,
que no de volta i mitja,
vinc de pegar cabotada
deixant la meua fitxa.

Canvien ara les labors
o es deixen unes per altres,  
i al igual que els tambors
continuar toca en lletres.

És el que hi ha,
és el que sóc,
pot ser un varilla
o un tio Bort.   

Així que; després de les critiques,
llibre i presentacions,
deixe les que ja estan fetes 
per rascar-me els collons.....

Però, ja siga
de dia o de nit,
ací; sempre hi haurà un dit.

Serà jocós o divertit,
Serà seriós per enfurit.
Serà el que serà,
i alguns no agradarà. 

Salut i llum.
Bona costum. 

dilluns, 20 de gener del 2014

divendres, 17 de gener del 2014

Amaneix, tot igual.


Bon dia gent
Que lliures som,
I amb alegria
En modo On.

Ara que no m'escolta
La gent al llegir,
En camí de revolta
Per tot el patir.

Així ho pareix 
Lectura nefasta, 
Abunda el greix 
I la roina casta.

Perden adictes 
En el seu manar, 
Lleis i policies 
En el representar.

Disturbis a Burgos, 
Madrid i Salamanca, 
Tristor per injustos 
Saviesa que manca.

És el detall 
Del seu poder,
Cap per avall 
En el merder.

Es viu enganyat 
En el creure, 
Doncs l'opinió 
No és cap deure.

Massa sabem, 
Massa parlem, 
La nit acompanya 
I en nou dia; vorem. 

Vorem com acaba 
Vida que estem 
I els mandataris 
Nascuts del fem.

Recorda l'època 
Sent lliure i rica, 
Memòria es poca 
En la república.

Fer-los fora 
Tenim a la mà, 
Ja seria bon hora 
I a fer la mà.

Massa embolics 
Als pobles, pels rics, 
Misèria i fam 
Per als oblits.

Societat actual 
Perill com no cal, 
A la gent de a peu 
I a la intel·lectual.

Basen la força 
Per collons, 
Agafaran la brasa 
Amb els monyons.

No volem guerres 
En cap dels pobles, 
Sí, històries nobles 
I vides bones.

Carrer tancat 
Als intolerants, 
Molt de seny 
En governants.

Ara no m'escolten 
Llegint el redéu, 
Mentre que puguem 
Serem aquella veu.

Tenim una tasca 
Que es repeteix, 
No sé si casca 
Al que es refereix. 

I no té cap gràcia 
Caure en desgràcia, 
Açò, no és democràcia.

dijous, 9 de gener del 2014

Vull..!


Vull mirar al davant
i els núvols no em deixen,
m'ofeguen, m'oprimeixen.

Vull viure cantant 
on són els que obeeixen,
i ens reprimeixen....  

Vull seure a l'ombra
d'aquell robust arbre,
que de sostre ens va sabre.   

Vull més llum al camí,
més guia, més certesa,
i que la pena siga ofesa. 

Vull mirar, un sostre, una guia,
una llibertat sense pena,
un futur amb bona llum,
vull; perdre el fum.  

Vull no estar avergonyit
per les arrels i els meus volers,
ben orgullós que sí estic  
sigues o no amic..!