dilluns, 2 de desembre de 2013

Sempre som: El poble.


El poble està orfe,
cuit i torrat,
es crida al Sant Onofre
i no el troben ni al terrat.
El poble està mut,
sord i cec,
es convida a ser mogut 
i sempre el trobem quiet.
El poble, el meu poble,
company i veí,
cada vegada més pobre
i aplicant-se sobre el fi.
El poble té crit,
i gana, i fam. 
El poble estarà enfurit 
per tot el que ens fan.
El poble té nul·la reacció
pel que desconeix,
fent créixer la traïció
 i sense raó obeeix.
El poble, el meu poble,
camí de cosins i germans,
fer-me més noble
ajuntant sempre les mans.   

El poble som tots,
sent més o menys devots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada