dilluns, 26 d’agost de 2013

Set, són Set, dies i síl·labes.

En set dies vacances...merescudes vacances.. però
..amb labors preparades... amb reina i casa...De pintor i llumener, de fuster i fontaner, 
manat en casa.... marit... 
Però hui, és dilluns.... o no.?

    

Ací el nou dilluns
el primer d'eixos set,
una setmana fresca,
calmada, satisfeta,
que mana estar quiet.
El dia porta calma, 
la que no mai tenim.
I veloç és l'estampa 
que forjada posseïm.
El cel és gris amb cúmuls,
humitat a l'ambient,
esperant bona pluja
que força pose content.
El Sol i l'aigua, 
benefici grandiós.
Gràcies a la terra,
vida, que gaudim nós.
I ací en l'hamaca 
espere el pas del temps,
notant la pau sacra 
d'aquells en el contratemps.
Visc la serenitat,
la que no m'abandona,
l'alegria i repàs
sempre ens aborrona. 
I deixem l'enveja 
malícies i demés,
vivint amb la formosor
que no és mala cremor.
Sempre hi ha que ser bons,
també parèixer-ho,
si al camí toques fons, 
ja saps; ha millorar-ho.
És el poc que ens queda,
persones, cult al poble,
en la casa mig rica
o taula del pobre.



...Xe, ara criden; DINARRR..,
i de ací m'ha d'alçar
deixant este rimar,
doncs els faig enfadar
si no entre dins del llar.
Passeu un bon dia,
amb molta alegria,
i sigues afortunat
si ja ho has acabat.
Hauràs tancat cercle,
voldrà en açò dir-se
al fi del veredicte, 
que toca alegrar-se,
i tots, tots els dits dies,
de nou; tornar alçar-se...!



TOC, TOC, i recontra TOC
al tercer avís, calbot...!
prou de set síl·labes,
que sembla de borinot.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada