divendres, 3 de maig del 2013

Per tu naix el dia.


Naix el dia, sempre igual,
amor en mida i ser ritual,
allà on acabarà la nit
per construir un nou crit.
Poc arrisca el que res fa,
i si no mostra la mà
en cor i ànima,
poc li quedarà demà.

Naix el dia, res és casual, 
mullat-se en bany i bassal, 
bassal d'un ric guió
en forma i expressió.

Queden dies i nits,
per que m'assenyalen per dits.
Queden dies, hores, temps,
sense pausa ni contratemps.

País lliure et vull,
sentiment que a la sang bull,
demostrant ser el herois
sense anomenar-nos nois. 
País meu estimat,
ací estic al rescat,
mentre passen per cecs
per la vida al passeig.  

Naix el dia
i encara queda demà,
sempre a la memòria 
en vida meritòria.
Per tu València,
la meua l'herència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada