diumenge, 6 de gener de 2013

Un món incoherent



Observa el vent, i parla la llum,
per incoherent el món,
que tot ho confon. 

Somiem fets en vida,
i s'obvien aires d'ignorància
en terror per la repressió,
brisa en senda de tolerància
amb crua i engreixada acció.
Cecs tenim per un nom
al passeig en la foscor,
a les arrels de tothom,
i per avinguda, una por.

Navili d'un rastre, fum,
galons, desig i alegria,
per l'estel i la no parida, 
ni admesa la conquerida 
en model de viva costum.
Forma pena, estupor,
i en el viatge, la sang, va i mor.

Un món incoherent, 
parla la llum, i observa el vent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada