diumenge, 27 de gener de 2013

Quan jo era jove.


"Estàs tocat de l'ala i pels déus",
en deien pares i fills de jueus. 
Jo em semblava més bé a ells,
però pareixia ser cosa de vells,
ser seriós, i amb cara de gos,
ranciat i bon xiquet, 
amb l'onada del monyo ben fet
la ralla marcada, i "l'arriba españa";
com si en pegaren en una canya 
al assemblar-me ben paregut,
mes que siguera un tio morrut.

Volien fer-me doctor,
i si continue, quasi isc retor.
Doncs sí, valgueren cametes
per eixir de puntetes,
doncs no creia res de res
quan en casa ho pensava després, 
ells, volien vendre'm el cel,
però m'agradava més, ser rebel.

Així que, arribat el moment,
trenqui el camí i vaig eixir corrent,
passant-me a bàndol contrari,
doncs no era tan ordinari.

Erem prou coneguts
i en certa manera temuts,
The Warriors era el nom
i  per als pijos un malson.
Lluitàvem a la carrera
i també a la cartera,
màquina ben trucada
i velocitat descontrolada,
i apart de les habilitats,
el anar ben mudats
i en models ben marcats. 
Al billar, pillar i ballar,
i sempre al mofar
el jugar-nos no pagar.
Als dards de la diana
i beure cervessa a la gana,
i mai, qui ho anava a pensar, 
el buscar dona que lligar.

Vaja un temps,
de records i moments.
Ai...xicalla, xicalla,
és una bella historieta,
per eixir a la falleta. 

pdta   ...... Vaig a deixar-ho estar, 
que hui, no tot ho vaig a contar..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada