dimarts, 31 de desembre del 2013

Adéu 2013

I hui s'acaba l'any
fàstic per sensacions,
no semblant companys
d'aquelles educacions
en paradisos o paranys.

Queda en rere, mor,
com el vent i les aus,
o aquelles fulles al vol
en la tardor que veus. 

Parteix sense retorn,
planeta giratori,
que no és cap pom
per vida i dormitori
sent de tothom.  

És el preu
i l'únic camí,
el que deixarà en breu
un oblit sense fi,
una estada i una seu
que no obviarà al relleu.

S'ha de contar,
com mana la brisa
i fem escoltar.
S'ha de transmetre,
com feia una rissa
al llibre de "petete".

  Adéu a un tretze 
al colp de colze.
Esperant un catorze
com el desig del orfe.

Salut i bonaventura
es tinga en la aventura,
no és fàcil, és dura,
la vida en ventura.

Ben rebut este siga,
 si li done; l'acomiadament..!

dilluns, 2 de desembre del 2013

Sempre som: El poble.


El poble està orfe,
cuit i torrat,
es crida al Sant Onofre
i no el troben ni al terrat.
El poble està mut,
sord i cec,
es convida a ser mogut 
i sempre el trobem quiet.
El poble, el meu poble,
company i veí,
cada vegada més pobre
i aplicant-se sobre el fi.
El poble té crit,
i gana, i fam. 
El poble estarà enfurit 
per tot el que ens fan.
El poble té nul·la reacció
pel que desconeix,
fent créixer la traïció
 i sense raó obeeix.
El poble, el meu poble,
camí de cosins i germans,
fer-me més noble
ajuntant sempre les mans.   

El poble som tots,
sent més o menys devots.

divendres, 29 de novembre del 2013

Un poble mut


Ens han assassinat, 
els maleits han fet el que saben,
eliminar allò no desitjat,
anular les ments i veus que sobren.
És escapar-se a la realitat
de la que per sempre viuen,
és difondre la no democràcia,
i confondre a la societat
que és llesta i que compren
que açò, és una crueltat. 

No mai més,#RtvvNoestanca.  

diumenge, 24 de novembre del 2013

Per mi i per tu


Camí brau i sentit, 
que per tots és posseït,
amb l'absència del foc,
de referència veu i calor,
d'intriga o germanor.
Absorbint-nos per la realitat
d'una mirada fosca en claredat,
dels peus al cap,
revisió constant al viatge projectat.
I quede orfe, amb el tresor i cofre,
i rebusque en al passat eslavons,
de generacions en generacions,
i sols troben al tronar
com passen les tempestes i els llepons,
fins ser mut, part del rol,
ser sord i cec, ser joc,
pobre boig i devot.
Plegaries i lluites al camí,
que no es fan pròpies hui,
paraules i lletres,
que al pas del camí moren quetes,
tenint-les atrapades
en un mar de confusions,
i certeses a les clares
i injustes fraccions i conclusions.
Allunyats queden aquells
versos forjats cap a la llibertat,
cant i naixença en mort d'un presidi,
que alguns feren bons, com el Ovidi.
I continue obrint al cor les portes,
aquelles que reconvertides en finestres,
les deixen entrar mentre les van cantant,
amor per les terres del llevant.
Que sàpiguen qui som,
d'una banda al altra del món,
i per tothom.
Ací és trista certesa i costum,
fer nostre el tot, i el Mare Nostrum.
Ací és costum, ser gentils i acollidors,
però també, poc lluitadors i estimadors. 

Bon dia, diumenge, País, terra. Gent.

dimarts, 5 de novembre del 2013

Fa dies... Què vida..!.


Fa dies
que no camine per estes línies,
que no ens unim,
ni veig el sentir de l'ego eriçant.
Fa dies,
que els viatges es queden al camí,
en aquell somni al pas d'un silenci,
que pur i propi, jo sols conec.
Fa dies,
que el blau de la mar s'uneix amb el cel,
que les aus fan els nius als núvols,
que els àngels mouen els vents,
i fins ací, per ella, bones brises.
Fa dies,
que sempre brollen en un sentit,
vagant en direcció i altra dimensió,
parint-la en vida, per tu en vida.
Fa dies,
que no puc deixar al pensar
un dibuixar en l'infinit del teclejar,
i derramant rimes versades
repetint paraules plenes amb força i sinceritat,
junt als versos amagats i entrellaçats.
Fa dies,
que dolces són adorades
les que naixen als peus del món,
i en les simes més amagades
de la foscor del romanticisme.
Fa dies,
que estic amb tu,
i amb la ment,
i amb mi,
tots dos,
i ara;
nugat i esclau,
continue sent JO...

dilluns, 7 d’octubre del 2013

A la Juani Cortés


Amb el ser de front
llengua zero en pels,
Juani Cortés.

Amfitriona,
l'ama en puntacana.
Dama del Vallverd.




dimarts, 10 de setembre del 2013

Vaig fent camí, mentalment mort, inspirant. En clau, descans.


Vaig fent camí, 
 mentalment mort, inspirant.
En clau, descans.

Senya, viatge,
 món imaginari.
Lletra en vida.

Valor o sense,
en estima, foraster.
Manant el relat.

Immers en lletres,
apressat, devoció.
Presentació.

Passa el dia,
acaronant-se, un llaç.
Somiant el plaç.  

S'obri a la llum, 
fils al cel, vol en do. 
Capa i teló.

Senda ornada,
flamant mirall colorit.
Un tapís florit.

Soroll de nimfa,
relat en so, melòdic.
Estada de ric. 

Llum, so i ego,
cor, segell i faula.
La paraula.

En presència,
un dosser, autònom.  
Reina al tron.

Acosta't al fi,
cúmuls de sensacions.
Amb traques i trons.




  

dijous, 5 de setembre del 2013

Moments diferents. Parits en pas de vida. Raons, o sense.

Haiki a la tronada

Fosc soroll mullat.
Mant de força natura,
Al cim de vida.

Veritat, vista,
confí de realitat.
Pista, humitat.


Aurora Boreal

L upa estelar.
         U sa capa, por vida.
Z agala fugaz.


Descans del guerrer

Descans del guerrer
en batalla de lletres.
Deure de l'ull.

Confí pas vermell,
digerint-se certesa.
Blanca, amb pau.

Esperit d'un joc,
rol en forma i vida.
Camí entre focs.  

Pica, pica, picapoll

Part d'una raó
no s'és certificada.
Dubte que mata.

En tu la veu,
suspèn amb el crit de no.
El poll té pique.


O N U

O n hi estarà,
N infa de bona raó?
U fana vida.


Mal presagi 

Ment, brutícia,
vena embolicada.
Mare part del mal. 


A l'oftalmòleg

El silenci
no marca persona.
Crua de rubor.

Agradable
és la estada,
si en tu viu.

Oftalmòleg
cua i seient,
val i quinze.

Condició.
Salut per la salut,
és bona virtut.

Hora d'espera.
Gaudir rient-se,
i oblidar.

Invent, tresor.
Claustre d'amor,
emmanillats.


Vacances

Si, ja van passant,
Dia darrere dia.
Set despertades.


Raïm de raïm

Mos, suc reial,
Suau gra, dolç raïm.  
Regal, camí, vi


Polítics

No cap gris dia,
per cecs, colors polítics.
Estel blanc al cel.

Veu, poble, tu.!
A la nit i al matí.
Eres així.


Parella de perles

Huit són perles,
com teues meravelles.
Pas de món, dona.


Un bes dolç

 Solca, sí, el vent,
dolçor dels teus llavis.
Bes d'amics, i anys.


dilluns, 26 d’agost del 2013

Set, són Set, dies i síl·labes.

En set dies vacances...merescudes vacances.. però
..amb labors preparades... amb reina i casa...De pintor i llumener, de fuster i fontaner, 
manat en casa.... marit... 
Però hui, és dilluns.... o no.?

    

Ací el nou dilluns
el primer d'eixos set,
una setmana fresca,
calmada, satisfeta,
que mana estar quiet.
El dia porta calma, 
la que no mai tenim.
I veloç és l'estampa 
que forjada posseïm.
El cel és gris amb cúmuls,
humitat a l'ambient,
esperant bona pluja
que força pose content.
El Sol i l'aigua, 
benefici grandiós.
Gràcies a la terra,
vida, que gaudim nós.
I ací en l'hamaca 
espere el pas del temps,
notant la pau sacra 
d'aquells en el contratemps.
Visc la serenitat,
la que no m'abandona,
l'alegria i repàs
sempre ens aborrona. 
I deixem l'enveja 
malícies i demés,
vivint amb la formosor
que no és mala cremor.
Sempre hi ha que ser bons,
també parèixer-ho,
si al camí toques fons, 
ja saps; ha millorar-ho.
És el poc que ens queda,
persones, cult al poble,
en la casa mig rica
o taula del pobre.



...Xe, ara criden; DINARRR..,
i de ací m'ha d'alçar
deixant este rimar,
doncs els faig enfadar
si no entre dins del llar.
Passeu un bon dia,
amb molta alegria,
i sigues afortunat
si ja ho has acabat.
Hauràs tancat cercle,
voldrà en açò dir-se
al fi del veredicte, 
que toca alegrar-se,
i tots, tots els dits dies,
de nou; tornar alçar-se...!



TOC, TOC, i recontra TOC
al tercer avís, calbot...!
prou de set síl·labes,
que sembla de borinot.



Notícies d'aquell dia

"Ding, dong, ding....
Bon dia i rin-tin-tin..
Que siga bon dia o bona nit,
Sense tindre un ull, dins del dit."

Tornàrem a escoltar 
Notícies contradictòries,
Maneres de manifestar
Seguint totes les notes.
Línies al contar
De ciments insignes,
I així, naixen les lletres,
Per mostrar el malestar.
Parlen d'un "penyó"
Que es va regalar,
I no caiguem en opinió
De quan ens varen anul·lar.
Els jocs dels somriures
I les formes al despistar.
Però, robar tots els dies,
Amb bastó, ja no és d'estranyar.
Egipte, Síria, Madagascar,
Això ja ho sabies,
I no es compren al pensar
Si no ho coneixies.
Contar o tergiversar,
Sempre a les hores
Que en taula hi ha un dinar,
I si escapar t'ho pensares,
T'agafen, a l'hora de sopar.
Però els de les tisorades
Estan sempre a la llar,
Comparant als feixistes
D'aquells que ho volen reivindicar.
Coses de banderes,
I un gran malestar.
Obrin sempre les boques
A l'hora de parlar,
I no són poques les ganes,
D'enviar-los a cagar,
Doncs en tall de manar
modifiquen les més certes.
O aquella que ens vol contagiar,
De que xarxa no tingueres
Si demanes per menjar,
Mentre que tot pot passar,
En esports i alegries,
Amés hui el lamentar,
Eixe que s'acaba de matar.
Demà, segur que molt més
Et vindran a contar,
Un, dos, tres
I en vistes tot al revés,
Defenent fins rebentar
Mirant al Sol, o al ses.

"En fi, bon dia o bona nit,
ho sabrem; al tornar al llit".

Bon dia i benvinguts


Benvinguts a la cort
del Rei Faraó,
Que més bé és un hort
Sense rumb ni raó.
Guerra de mitjos ,
Deures i fets,
Després són bitxos
I sonen com pets.
Demà que fora,
Ser, el bonic número2.
I dir-vos quan siga hora;
moca't mocós..!
Teniu en possessió
La veritat en el ser,
Fotent de més pressió
Al parat i jornaler.
Paraules i paraules,
Falsetats i faules.
I així començava eixa història,
Dient allò de:
Benvinguts a la Cort
Del Rei Faraó,
Sempre de llei i raó
Al "manatàri" en qüestió.

Bon dia amants de la terra,
Llengua i estima d'húmils.
Bon dia sinó s'erra,
Per ser un net, o un d'eixos fills.

dimecres, 14 d’agost del 2013

Moments per al haiki o haiku.


Dia, estiu,
la nit en tertúlia,
gran efectiu.

Calma serena
i cadira de bon ser,
en porta de carrer.

No fumes "hachis",
el verd és essència.
Massa presència.

Esperat un moment,
sent la grata estada
per la fumada.  

La teua mirada.


Mirada silenciosa 
que enlluernes el camí,
fabriques en desig realitats
sobre mars de banalitats,
i viatges sense fi
a l'estat que ens reposa.

Mirada silenciosa
de dolça i amarga estada,
enarbores la bandera
de la certesa verdadera,
la que viu al cor ancorada
amb l'empremta d'una diosa.

dilluns, 5 d’agost del 2013

El cervell és roí.


Moments al costat
que ericen tota pell.
Capgirant cervell.

Mirades fosques.
Dies i nits de rubors
al colp de llavors.

Mirar el callar,
silenci del pas meu.
Mida, hereu.

El cap al cervell
enllaça permanentment,
"Satán" fora ment. 

El cap és roí 
obviant tot esglai, 
fent-me fredolí.

Estructurada
és la estada, vida.
Porta tancada. 

Fidel maleit 
a la senda companya.
Per tu oferit.  

Als teus peus
tapís de murta fina.
Per genuïna..! 


dimarts, 16 de juliol del 2013

Uns Haikus a la Mantis Religiosa.




Mira la vida
per la finestra nua. 
Verí que mata.
                                        (Roser Furió Antoni)

Ferma per Mantis
dins del cel i la terra,
peu de guerra.

Un bes per l'amor,
nascut cult, religiós,
vida en mos.  

No ho sé.


No sé si són negres,
blaves, o són roges,
el que sí és de veres;
que semblen rates.  
De quatre i huit potes,
i sí, semblen persones males
semblant-se; ha escòries i lladres. 

No és una espècie
d'animal en extinció,
és l'inflador del fetge
per la ruïna en la gestió.

Parlem aleshores 
i amb el malgrat més,
doncs som descendències
i pont de referències,
hereus en dependències.

No sé si són roges
o tal vegada foren blaves i negres.
Tots venen amb trages 
alineats i amb corbates,
i amb molts bons coratges, 
i de costum, amb impostos i taxes.  

dimecres, 10 de juliol del 2013

Trons i pors


El dia dóna pas 
vesprada en trons,
seria un bon cas
isca d'albellons. 
Esclafits al cel,
remors en temor,
volguda pluja,
vida i amor.

El bé contra el mal


És blau, és clar, és Sol,
brava adversitat en la foscor.
És blanc, o negre, és roig, àngel i dimoni,
des de la lluita al bressol 
i fins l'arribada al subsòl.    

dimarts, 2 de juliol del 2013

Un més.


S'acaba el dia, i dimarts, 
espere haver lluitat bé contra les adversitats. 
Demà serà dimecres, 
ja provarem ixes peres, 
vinguen verdes o madures,
i si després, les caguem senceres. 

Ara, toca relax i salut, 
i molta força al... 

dilluns, 24 de juny del 2013

Deuríem..!


Deuríem, 
clar que podríem.
...i amb força.

Un crit forjat,
alçar la veu,
força, seu.

Amar, la mar,
camí de terra,
cim de serra.

Cavalcar bé,
galop, frenesí, 
és clar que sí.

La llengua,
la mare forta,
bressol, certa.

Amb esperit  
de batallador,
amor al cor.

Amb música,
amb poesia,
una via.

Gent en terra
per ser natius,
esser vius.

Transmetre sí,
sí deuríem,
forçaríem.

Ser herois, 
de sang i galants,
valencians.

divendres, 14 de juny del 2013

Eva Celaya


...(MIL GRÀCIES PEL TEU MOMENT..
i fins veure'ns de nou.
Que Kuala Lumpur siga ta casa,
si eixe és el camí.
Però davant tot, SIGUES FELIÇ..!) 



Tu, temps i estat,
que la ment no esborra
pura amistat.

D'una part un món,
on mana la distància
i no ens confon.

Sembla que és curt
el moment d'abraçada,
estaca d'escut.

Llum, pau, guia,
portalada del camí
en Malàisia. 

...Tu, temps i estat,
que la ment no esborra
pura amistat.

I per llunyana, 
sempre estarà ella,
nostra, sent lluna.

Valga un Haiku,
possés entre nosaltres,
creada per tu.

Caldria semblar-se,
en no ser i en voler
al referir-se.

Tu, temps i estat,
que la ment no esborra
pura amistat.

És la Celaya,
plana, neta, serena,
transparent, Eva. 

dimarts, 11 de juny del 2013

Imma


Com si fos una gota de mel
que daurada ens encisa,
vinguda tu eres del cel
fragància d'humil brisa
i dolça com un caramel...

No hi ha sons, ni paraules,
ni contes de belles faules,
que relaten tant d'amor
per ta persona i formosor,
orquestrant tal rebombori
pel teu; feliç aniversari.


dimarts, 21 de maig del 2013

En segon pla.


Més que semblara que no hi estic, 
no feu cap crit,
no és cert,
ja eixirà a la llum 
com va sent en mi costum.

No és cap mentira..!
 I estira que t'estira
 des de dalt del muntó,
o alguna gran cadira,
la que no té altra opció
i on agafa un cagalló; i estira. 

"El teus ulls són com el cel, 
un color que a tots desvela."

divendres, 17 de maig del 2013


D'una part a vosaltres
que tingau molt bona nit,
que hui és divendres,
i ahir està en l'oblit.

....a vosaltres:

Flors del jardí florit,
ací, al quart territori,
alegreu la vista i l'oït,
malgrat el rebombori.

Tenim una tasca diària,
que en part és roïna,
però treballant en alegria
la nit, serà guia i més fina.

Tan fina com els capolls
de les roses i els gladiols,
i amb tanta formosor
com un ric daurat tresor.

Sou les reines,
les reines del jardí,
balleu al so del vent
i jo, sempre content.  

No sóc pregoner,
ni sóc cap guardià,
sóc el presoner
d'un jardí valencià.

La flor que ací creix,
ací "perteneix".

..........demà més.

dijous, 16 de maig del 2013

Llum, nova llum



....desitge davant tot, que algú m'ixca al camí
 i que m'allibere dels mals pensaments 
i d'aquesta carrega d'obligació extrema. 
Fart, que n'estic fart. 

Però la senda continua, la meua i la vostra, 
amb els seus pros i les seues contres.
 No hi ha remei, no hi ha solució, 
som nosaltres, els humans, 
els que fan un pas nou en la veritat, en l'errada, 
en l'educació o la situació dels que actuen
 segons el propi escalafó o estat, 
caminant, per l'estat, l'estat de l'esperança,
 realitat i millorança.

Com canvia l'essència del dia, 
sí ple de llum et sents afortunat,
 i si l'esperit amb tu s'alia, 
torbant-te ben despert.

Com canvia la lluminositat,
 baix el signe, sempre, de l'amistat.

dimarts, 7 de maig del 2013

El Deixe del Deixat


Deixe corre el temps
sense posar contratemps, 
deixe el cansat treball
sense ànim ni cap dall.
Deixe el bestiar solt,
galopant al trot,
al pas, al pas del toc.  
Deixe la garba, al dall,
repassant la farsa, el tall,
fent en l'essència un ritual,
en l'herència espiritual.
Deixe el temps,
aquell que sempre corre
parint-se al contratemps.
Deixe al pas, el temps,
aquell que sent nostre
és d'amics, pares i parents.
 Deixe un cop el nostre crit
i s'enfonsa en l'oblit,
 batalles fallades, perdudes,
amic dels sords i les paraules,
i d'un país, sense orelles.
 Deixe el poder al creure
per allà on va i corre,
ric en aigua, terra i sang
que a les venes no hi ha fang.
La deixe, tot a una banda,
nostra història estampada
que més bé sona espantada,
justificant un terra estimada
per anul·lada i enverinada.



  

divendres, 3 de maig del 2013

Per tu naix el dia.


Naix el dia, sempre igual,
amor en mida i ser ritual,
allà on acabarà la nit
per construir un nou crit.
Poc arrisca el que res fa,
i si no mostra la mà
en cor i ànima,
poc li quedarà demà.

Naix el dia, res és casual, 
mullat-se en bany i bassal, 
bassal d'un ric guió
en forma i expressió.

Queden dies i nits,
per que m'assenyalen per dits.
Queden dies, hores, temps,
sense pausa ni contratemps.

País lliure et vull,
sentiment que a la sang bull,
demostrant ser el herois
sense anomenar-nos nois. 
País meu estimat,
ací estic al rescat,
mentre passen per cecs
per la vida al passeig.  

Naix el dia
i encara queda demà,
sempre a la memòria 
en vida meritòria.
Per tu València,
la meua l'herència.

dimarts, 30 d’abril del 2013

Corren veus


Corren al carrers unes veus,
veus de por i repressió,
mentires si les creus
i veritats en corrupció.
Es nota, es sent, ho veus,
sense mida i solució.
Visc en un bosc d'esclavituds
que amb arrels de confusió,
menyspreen les virtuts
del país i la població.

Cridem al cridar, menuda creu,
traure pit, perdre vergonyes,
cridar justícia, cridar al Déu,
forjant els somnis, les lletres
i enyorant el que és teu.

Corren als carrers unes veus,
veus de saviesa i veritats,
amb més rojos que blaus,
són els sons dels més grats,
som, els assenyalats.

dimarts, 9 d’abril del 2013

Pa..!


Pareix que tot canvia,
força millor, comença el dia,
amb llum, amb esperit humà,
i pareix que de debò pareixia
un paréixer futur sense pa,
i ens inundaríem d'alegria,
si confosos, no ens faltara demà. 

dimecres, 3 d’abril del 2013

A la Sra. Tere.


Naix el dia;
pareix tranquil
i forçarà tot normal,
amb la seua fragància
i galana elegància
de primavera floral.

De sobte; tot canvia,
abastant-nos el fútil
amor al gran regal,
el regal de vida en vida 
i la falta de família
en present cos mortal.

La família és la sang,
però sens dubte, i mentre tant;
la família està en la vida,
i tu, en la meua estàs conquerida
per viure-la al meu voltant.

...DEP...

diumenge, 31 de març del 2013

A Calp


Hui, he vist el vent,
he notat planejar la mar,
la brisa i el trencar,
i la plàcida gent.

Hui l'he vist,
i tot allò que senti'm,
a la vora del marítim
tan aprop d'on jo visc.

Hui l'he vist, i l'he notat;
el mar, el vent,
i ben bé conscient
en pau i tranquil·litat.

Hui, agafant-nos les mans,
em fet un bon passeig,
al balneari que bé es llig;
d'Àrabs i Romans.

Hui tots junts,
em format una pinya,
els presents en consigna,
senda viva dels conjunts. 
  
Hui t'he vist, i t'he notat,
que gran veritat,
la pròpia humanitat.

La mar, el vent,
la torre i la gavina,
la brisa marina
i amb tu, princesa, és evident. 




dissabte, 30 de març del 2013

Sentir-nos rics?


Sonen ara els clics 
en llemes i extremitats,
record del que amare'm  
en memòria real.
Afloren els dits
de les penes als oblidats
i tot allò que esborrarem
de la pàtria natural.
Entre'm ara als clics
en llemes i extremitats,
i a la sang ben bé note'm
que ens fa sentir-nos rics.

     

divendres, 29 de març del 2013

No canvia res..!


No canvia res,
tot segueix igual,
entre els dies i les nits,
amb els anys, actes i dits. 
No canvia res,
tot floreix, però no com cal,
i nós, morts ben reblits
entre els fers i els oblits.
No canvia res,
carn crua, oli i sal,
estat dels posseïts
per la por dels conquerits.
No canvia res,
llibres d'un missal,
entre resos, plors i crits,
entre colps als pits.
No canvia,
no canvia res,
és la guia creu real,
entre pobles sucumbits 
i les rals dels absorbits. 



diumenge, 24 de març del 2013

La pausa


"En el pausar d'una pausa,
va anar ha pausar un pauser, 
i va veure el pauser a la pausa, 
com d'una pausa, feia pausar a un pauser".

.. o el que és el mateix, i que el meu amigatxo diria:
- Tranquil compare que açò està fet..! 


dijous, 21 de març del 2013

El dia de; ELLA.


Per fi sóc aquí,
ha quedat ben clar,
que tot el contar
ha passat així.
....
He contat els dies
amurallat al temps,
i he somiat en lletres
en formes freqüents.
He patit d'angoixa 
en el torbar de la festa,
i he sucumbit a la bruixa
venent-me per aquesta.
He sofrit d'impotència 
mofant-se la fragància,
i he demanat benevolència
per abandonar la constància.
He embogit i somiat,
sí, tinc que ser sincer,
i he gaudit del contat
en dits de refranyer.
....
Ara...gràcies, que millor delit;
alliberar-se de l'oblit
i ser denou past i pressa, 
de la poesia, i de la prosa.

dijous, 7 de febrer del 2013

Buff.. les dotze!

Colp al colze,
i sempre tinc que fer, 
i ara són les dotze,
ja n'hi ha prou de rimar,
perd l'hora al caminar,
perd en fer un rentar,
en fer un dinar,
en fer un berenar,
per un treballar.

diumenge, 27 de gener del 2013

Quan jo era jove.


"Estàs tocat de l'ala i pels déus",
en deien pares i fills de jueus. 
Jo em semblava més bé a ells,
però pareixia ser cosa de vells,
ser seriós, i amb cara de gos,
ranciat i bon xiquet, 
amb l'onada del monyo ben fet
la ralla marcada, i "l'arriba españa";
com si en pegaren en una canya 
al assemblar-me ben paregut,
mes que siguera un tio morrut.

Volien fer-me doctor,
i si continue, quasi isc retor.
Doncs sí, valgueren cametes
per eixir de puntetes,
doncs no creia res de res
quan en casa ho pensava després, 
ells, volien vendre'm el cel,
però m'agradava més, ser rebel.

Així que, arribat el moment,
trenqui el camí i vaig eixir corrent,
passant-me a bàndol contrari,
doncs no era tan ordinari.

Erem prou coneguts
i en certa manera temuts,
The Warriors era el nom
i  per als pijos un malson.
Lluitàvem a la carrera
i també a la cartera,
màquina ben trucada
i velocitat descontrolada,
i apart de les habilitats,
el anar ben mudats
i en models ben marcats. 
Al billar, pillar i ballar,
i sempre al mofar
el jugar-nos no pagar.
Als dards de la diana
i beure cervessa a la gana,
i mai, qui ho anava a pensar, 
el buscar dona que lligar.

Vaja un temps,
de records i moments.
Ai...xicalla, xicalla,
és una bella historieta,
per eixir a la falleta. 

pdta   ...... Vaig a deixar-ho estar, 
que hui, no tot ho vaig a contar..

dijous, 24 de gener del 2013

Sònia "la de l'Estel·la"



Cau el cel; 
sobre les meues esquenes,
sent fidel de les xiques i nenes.
Flota la terra;
sobre les belles divinitats,
eres tu, i les teues felicitats.

....recorda sempre ser tu; en ....:

ser.. S uau en encant,
i un.. O bús amb semblant,
que.. N imfa regnant,
sempre.. I ntima constel·lant, 
i com no... A ritme brillant.

Molts anys.

dilluns, 14 de gener del 2013

Ardent.


Emanen gemecs 
d'intensos moments, 
davall les ombres, 
davall la nit,
explosió i formes romes 
i una ment d'embogit,
duent-nos calma,
portant sentit.

Sons i plecs, 
balls i sospirs,
marxa de guerrers 
que surten de la batalla,
herois de xicalla
visitants i hostalers.

Doma la fúria, 
en silenci, en privat,
clau del goig vibrant,
que posseint la cúria,
és foc, és radiant,
és somni tacte en pell,
molt brau, i amor novell. 

Brolla la calma, 
i descansa el ser
al volcà del plaer,
i en el geli't estat,
d'un foc; desitjat.

dimarts, 8 de gener del 2013

Tinc un tic..


Sóc un pobre melancòlic
gent de peu, veí, i folklòric, 
diuen que amb geni i colèric 
remugant per vell i per no ric, 
que negant l'acte naix el crític 
cosa que mana tot seguit . 
Però estan, estàs, i estic, 
cansat i avergonyit, 
tu mamó, i fals democràtic. 
Sols en queda, anar-me'n al llit, 
doncs ja estic cansat i farcit, 
de les notícies del polític, 
i de tanta merda tot reblit 
estiga on estiga el partit. 
Menys mal, tic, tac, tic, 
el meu ull no té cap dit, 
trobant-me tranquil i esplèndid, 
sense trage, ni corbata, ni fals esperit. 

NANIT...

diumenge, 6 de gener del 2013

Un món incoherent



Observa el vent, i parla la llum,
per incoherent el món,
que tot ho confon. 

Somiem fets en vida,
i s'obvien aires d'ignorància
en terror per la repressió,
brisa en senda de tolerància
amb crua i engreixada acció.
Cecs tenim per un nom
al passeig en la foscor,
a les arrels de tothom,
i per avinguda, una por.

Navili d'un rastre, fum,
galons, desig i alegria,
per l'estel i la no parida, 
ni admesa la conquerida 
en model de viva costum.
Forma pena, estupor,
i en el viatge, la sang, va i mor.

Un món incoherent, 
parla la llum, i observa el vent.

dimarts, 1 de gener del 2013

Arrere es queda


Sempre estarà ahi
i sempre es repeteix,
però arrere o cap ací,
sempre es construeix
i s'obvia si requereix.

Queda arrere, la nit esmentada,
desitjant l'última campanada.
Queda arrere l'anomenat dotze,
nou brindis alçant el colze. 
Queda arrere, festa de taula,
vida amb fragància i faula.
Queda arrere, alegria o felicitat,
companya nova per bondat.
Queda arrere per nul·la autoritat,
burda, trista, malsana precarietat.
Queda arrere treball i vinculació,
temps que aferma la devoció.
Queda arrere la bala en acció,
amb sintaxis de crua versió.
Queda arrere, la roina del conegut,
el que mai he pres ni concebut.
Queda arrere, una pedra, un camí,
desitjant estona, i relat sense fi. 

Queda i queda, sempre arrere,
i de nou queda, erre que erre.