dissabte, 30 de juny de 2012

Pandèmia


Lleig i repel·lent
i que viu entre la gent,
hi han mils i a la gana
i en qualsevol mançana.

S'amaga sent roder
i vola a més no poder,
vivia als claveguerams 
i ara, també entre els humans.
Té llargues cames o potes
i si el veus, segur que reglotes.
Van corrent per les aceres 
i habitual és el veure-les.
Tancarem aquelles portes
i si poguérem les finestres,
recordant que sinó fumigues 
emparat allà on estigues, 
ja que Alzira és cap de raboses
i ara, també d'aquestes coses,
Agilitzat prest en remeiar
i el seu accés delimitar,
i així, poder-les junts matar.

Lleig i repel·lent 
i que viu entre la gent,
hi han mils i a la gana
d'ala roja i americana.


divendres, 22 de juny de 2012

Bona nit


Ara sí;
El soroll d'esta tecla 
tinc que abandonar,
tecleig de ma testa
i per anar-me'n a gitar,
doncs hui, no he fet sesta. 


És hora d'abandonar
aquell suau encàrrec,
que al fet de començar 
passava per agre
front al camí del versar.  

Deixe ara el dolç caminar
i cau en ell un moment singular,
en aquelles coses del rimar
i en allò del alabar.



dimecres, 20 de juny de 2012

Estic pillat??


Bon dia amics que llegiu
i que de vegades així ho gaudiu,
vos relate l'absència i el no fet
de la lletra en dies al meu "bloquet"; 
doncs hi ha una labor paral·lela 
buscant la gràcia que jo volguera.

Continua així la meua crítica
de tot allò que ens envolta,
i en l'intent de fer-la típica
s'ha de fer una revolta
passant-la per escrita.
Escrita per ser editada,
editada per ser llegida, 
llegida per ser valorada,
valorada per ser contada,
contada per ser reconeguda,
reconeguda per ser estimada.

No viatjaré per terres llunyanes
ni pel cim de les muntanyes,
no navilaré pel mar i els confins
ni acompanyaré vaixells com els dofins,
però sí que per ací cobert moaré
i amb el toc de gràcia moriré,
contant el que estimare.
Diuen que estic pillat;
per escriure com als segles passats.
Diuen que estic pillat;
i és que no comprenen el versat.

És a la terra, cor i ribera,
és ribera i cor a la terra.

En fi, amics que llegiu,
marejats ja com una perdiu,
ací acabe el contat
i el fet pel qual no he estat.....
Bé.. Molta salut, crítica i millora,
que sinó, el xic va i plora....
  
  

dilluns, 18 de juny de 2012

Labor d'estudi




....... Llegint el teu relat
quede bocabadat,
comprenent en el teu contar
i les grans ganes "d'estudiar".
Aplica't xiqueta meua
i fes-ho sense parar,
que si estàs necessitada,
jo també puc ajudar.
-Mentre la resta faça la sesta.
-Mentre ells sopen, treballen o dormen.
-I mentre que mentre, molt agust que té la entre.
Estudia xiqueta meua...
i fes-ho ara a la gana,
qué és una cosa; molt bona i sana..!!!


divendres, 15 de juny de 2012

Pren la mà




Mai la cama interposaràs
 per propinar a la resta un fracàs,
i no advertisques tres vegades,
observa després que és debades.
Obliga't en el fer, i sempre, milloraràs en el ser.
Ajuda't i viu tot l'any, tu i el company.
Pren la meua mà, així, com sona,
perqué la carrega compartida,
junts, millor serà absorbida. 
I sempre fer un perdó,
 per no semblar; orgullós i pendó.

dijous, 14 de juny de 2012

Un somni prohibit.


Entre els somnis prohibits
i els moments del delits
estan els passos establits.
Però...
Entre l'emoció i la commoció 
poguera ser bona, o no, la solució.

Entre els somnis prohibits
i els fets en consecució,
fan senyes els dits
dient no, a la relació. 






dimecres, 13 de juny de 2012

Crida i alça



Crida lloa i passa,
relleu amb gasa,
.. en temps de carabassa.  

Ruda falsa i calça,
calça ruda rasa, 
..i reials ànecs en carcassa.

Falsa ruda i calça,
temps en mancança,
gansa, mancança;
.. i mort en Almansa. 

Falsa i cansa,
calça raça i casa,
 .. i al vençut s'abrasa.

Crida lloa i passa,
en allò qué és pansa,
.. i on la veu no s'alça.




dimarts, 12 de juny de 2012

Cooperativisme (OrxataSoundSystem)


Davant la crisi assentada 
en les butxaques i carteres,
cau el dubte en l'ensaïmada 
i del cercle en la espirada 
d'aquells deutes que tingueres. 

I parlen del cooperativisme,
i no sabem, si és altre terrorisme,
el que ens ocupa en este fer
per culpa de l'idealista financer.


Davant esta gegant crisi
que ben bé sembla un precipici,
o muntanya dalt del munt,
nosaltres som i la sofrim, i damunt;
hem de ser molt optimistes
i amés amés cooperativistes,
més que siga en conseqüent
de la fràgil col·laboració en l'augment
i de que hui sense contracció,
diuen, que no hi ha solució.

Però ara, té contracció l'empresari
el que volia viure de milionari,
i el pobre assalariat
treballant debades o parat. 
Té contracció el polític
el que es lluïa com un polit, 
que amb un fum de paraules
ara sí sabem que eren faules.
I té contracció el banc
després de crear el "Bing bang",
regalant uns préstecs
que ja semblaven ser pets,
per guanyar-se ells uns dinerets
i deixar-nos a tots nets,
primer amb els interessos 
i poc després, amb els pisos,
demostrat és que l'invertit en rajola
sols buida, el tinga vidriola,
i traspassant-ho un poc més enllà
per al que vinga darrere, ja pagarà.!!

Que vajen a fer la mà,
i que em rescaten, el que tinga ja..!!!
Pobre d'aquestos al govern
que ens han venut el infern,
i pobra de esta raça humana
que sols sap; furtar a la gana,
creant-nos una nova societat,
que sols ens duu, a la precarietat.

Però posat i ara pense,
i després també repense,
que en robar al més ric
no deuria ser delit,
per estar ell, millor establit.
O faré del meu cos una cooperativa
amb la meua cosa i la vostra figa,
però m'inunda i creix el temor,
de que per fer tant l'amor; 
realment sols em faltaria
que me posaren també l'IVA.
I jo que pensava pillar aquella redona
per posar allí, a la meua dona.

Cooperativa, cooperativa,
poar preus, diners i cobrar Iva.
Cooperativisme, cooperativisme,
al meu món, tu, també eres un sisme.


dilluns, 11 de juny de 2012

La incertesa (OrtxataSoundSystem)


Immersa, 
tota immersa,
és la nova incertesa,
plena de runa i encesa.
La que fa d'aquesta, nostra vida,
una transformació a la presa,
creient-la per conquerida
i vivint-la com a podrida.

Puta i pura incertesa, 
que ens oprimeixes a la senda
i al soroll de l'or en prenda.
La que ens ofega la ment,
la que ens furta l'esperit
la raó i el ser conscient,
la que viatja al camí del nou delit, 
que més i tot, i en ser valent
en la pobresa ens fa de nit.

Ara clama i ho fa al cel
la que oprimeix la fel,
en l'amor i la incertesa 
i estant buit en la pobresa.

Immersa en la incertesa,
sigues tu d'amor;
la meua presa.

diumenge, 10 de juny de 2012

El record?


El record ?
...sempre estarà marcat per allò que va ser, 
i en altres vegades,
també per allò que es va fer o dir. 
Però en el repàs de les coses,
 el temps també caurà com el record del moment. 

divendres, 1 de juny de 2012

JLP


Mentre uns riuen i gaudeixen de la vida,
altres ploren el sofrir del mateix moment.
Qué dura i trista és la vida en la senda,
i en la lluita contra el temps. 
Però s'ha de mirar al cap davant,
anar cara en alt i tindre pit obert.
Ànim Crack.! Molta força.!