dijous, 10 de maig de 2012

Obri el somni.



Obri les portes del silenci
i al soroll del brum en la nit,
bordeja les crestes del precipici 
que ens ocupa i fereix al pit
i ens obliga al sacrifici. 

Obri el cor a les circumstàncies
i a la corrent que ens espenta,
al brau sentir de les estrelles
que a tots nos ens regenta
estelat-nos en mils viatges.  

Obri el somni del moment
i tanca finestres al reconèixer,
que és digne i tan freqüent 
esborrar-se al amaneixer
el que passava tan calent.

Obrit al plaer de la serenitat
 que somia entre la son del malson,
 obrit el plaer de la felicitat
que teu és i nostres són.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada