dilluns, 2 de gener de 2012

Comença altre nou dia.




Comença el dia 
brollant un nou destí,
amb el descans del guerrer,
ferit en no pertànyer
a la manega del sí,
i sense trobar el fi.

Comença per cerndre
que la força aposta,
abraçada al món sencer,
i pendent del bon ser 
com l'única resposta
davant el seu menester. 

Crua realitat,
del que no va gens bé,
la força del demà
i del que vindrà.

Visc al paradís
per trobar un pastís,
però la cobdícia,
diu, ara vinc;
i així, furtar tot el que tinc. 

Deixar-ho corre,
era la vella ordre,
i no sé, si per més fotre.
Ara, abastar i abastar,
fins arruïnar i ofegar 
al que ja és pobre
en aquest lluitar.

Ens han venut,
tot i el respirar,
i em d'obeir 
com ho feren ahir 
abans de ser concebut.

Alça la veu
i crida al teu Déu,
busca la lluminositat
planeta i seu,
sent un fidel hereu
de la lleialtat,
i per la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada