dilluns, 24 de desembre del 2012

Buff... quins moments..!


"Queda un regust
amarg i de falta,
en voler ser just
per mida i per falda,
sentit del sentir obtús,
per això la cagues xus.."

"I mentre que el món, 
creix a la grenya
amb lluites sense nom,
ací està patint la penya
maleint-los a tothom,
en ser els grans en una pinya
i tan dèbils com ho som."

"A la premsa, ràdio i televisió,
variades són les manipulacions,
doncs el poder té l'opció
de moure'ns les versions
i com única pròpia devoció
la butxaca dels pantalons."

"Es doma per temuda
mentre vilment s'explota,
no té veu, ni està muda,
i segur que ens ho conta
en una precarietat prompta.
Evoluciona en ser creguda
i barallant-se amb la sota
transcorre decebuda
amb la destrucció absoluta."

"El verd és marró
i el blau líquid s'ha eixugat,
es transforma el petroli i carbó
en un negoci exagerat,
i el naixement del nou nadó
baix l'herència que li em furtat." 

"Repressió per tot arreu
armant-se la de Déu,
i no es meneja mai un dit
si no hi ha a la vista negoci.
Al Marroc o Palestina,
al Sahara o a la Síria
i a la Bòsnia Hercegovina.
A l'Egipte i l'Índia,
al Afganistan i l'Argèlia,
en l'Irak o la Líbia.
Però ací a la terra,
que amb llei i la raó s'aferra,
el poder és molt democràtic
i sols val per al ric,
i si el poble alça la veu
   amb el dret de la manifestació,
també és justa l'opció
de transformar la cosa en greu
canviant la legislació.
Hipocresia i reverència
esta és la creença,
a més, ens pujen els impostos
creant nous costos,
i retallen ajudes i sous
tocant-nos a tots els ous,
com a un ramat de bous."

"Després fer un repàs
poc a poc i pas a pas,
pense que tot és un fracàs
 si profunditze en cada cas,
 creient que és molt obi 
tant de remor i d'odi,
i caient en el preguntat
si d'època ens em equivocat.
...Estarem a Edat Mitjana
on feien el que els donava la gana,
i on s'entregava el fruit llaurat
a canvi de misèria, fam i crueltat,
i enfonsant-los en la precarietat?
Sols els falta l'idea bona
de triar i cobrar amb la dona,
doncs masclistes són en façana,
per això fan; els que els dona la gana."  

"Me'n vaig al carrer
i al cel blau admirar,
vaig a deixar este fer
i les piles a carregar
d'amor i reflexió,
de bondat i comprensió."

  

dilluns, 17 de desembre del 2012

Pal makinando.



Més bonica que una flor
Ungida amb la tendresa,
Juntes coratge i dolçor
En un brollador d'amor. . .
Rosa, de blanca bellesa.
  
(Per a tu dona divina,
raó de la meua existència,
llum de la meua alba,
companya en el meu camí,
alleugerint-me en les tristeses
i el motiu del meu sentiment,
l’amiga de entre les princeses
i la reina del firmament.:)

Són estos versos
ben senzills i dedicats,
amb l'afecte de mil amors
a la joia del mar i de les flors.

Ben nascuda als seus peus
de la nostra muntanyeta,
ballen els cels i els Déus
amb la divinitat que els adjunta
i amb el cognom de Layunta.

Eres ser de càndida bellesa
I blanca llum fins als peus vestit,
La vida junt amb tu té grandesa
Cobrant l'existir, força i sentit.
  
Eres un ser de singular noblesa,
Fanal que sempre brilles encesa,
Davall la teua llum el matí comença
Ple d'amor, amor correspost, amor en presa.

Eres la pau de l'alba nemorosa
i el perfumar d'alguna bonica rosa,
beneita flor de pètals al vent,
Dona, Dona, amb valor i sentiment.
  
MariCarmen, tu, eres la meua cançó i suau melodia,
Aquella amb qui vull compartir la resta de la meua vida,
Flor de gesmil, aroma d'ambrosia…
ara, un nou futur en nostra vida i en joc començarà,
i encara que passen els segles;
el meu amor, no mai desapareixerà.


T'estime esposa meua..!

Endavant.!



Per dur i pedregós
que siga el camí, 
ple de bon goig
i amor sense fi. 
És el desitjat,
per la família
i aquell veïnat,
és l'estigma
a pas de veritat,
de grat i realitat.

És l'essència,
la descendència,
i lluita en vida,
la conquerida.
MOLTES FELICITATS

dijous, 6 de desembre del 2012

Esperant veure la llum


Sempre passa igual:
El que té la tècnica no té la gràcia,
el que té la gràcia no té la tècnica,
Després estem els que no tenim ni tècnica ni gràcia. 
I per damunt de tots ells:
 estan els que poseixen unes i altres qualitats.
La resta simplement, estem a l'espera per gaudir-la, 
amb tècnica i amb gràcia..

dijous, 15 de novembre del 2012

Marca al pit



Hui has passat,
Si, pel meu costat,
I me'n he adonat.

Ha sigut diferent,
Més conscient,
De guapa gent.

Com un sospir
Revé el ahir,
Allunyada bala en tir.

Hui he estat,
Sí, a tu ancorat,
Al record i al malgrat.

Fràgil davant fortí
Culpable bergantí,
I al tall; “guillotí”.

Un cas i un Pla
Que a Corbera va,
Lletja lletra, exposà.

Hui m'he sentit,
Patit i fugit,
La culpa del pit.

Nou aroma
I perdó de Roma,
El que aborrona.


divendres, 9 de novembre del 2012

Demà toca, Curs i examen.



El coet  i coeter

Coet, coet,
fart i satisfet,
és obligat
fer-te un curset.

Coet, coet,
normativa i decret,
ara toca el fet
de la mà de l’expert.

No és un tret,
i sí, un coet.
Per què tan de decret
per al major i el xicotet?

Coses de l’atzar
que ens vingueren a manar,
i maleït és el noruec
al que enviem a cagar
per la ruïna del coet.

Traca desdejunem
i sopem masclets,
amb pólvora somiem
i els més sorollosos pets.

Les lleis d’Europa
fins en la sopa.
No hi ha dret
aleshores del decret.

Tirar una bombeta
menors de dotze anys,
és una gran desfeta
 que portarà malanys.

Com se les gasta
la nostra administració,
d’ací també treu pasta
i més recaptació.

Tots, home i coet,
hauran de tindre, un carnet,
i sinó, quedar quiet,
en l’herència del coet.

Coet, coet i carnet..!

dimecres, 7 de novembre del 2012

Una ment i un camí. Diferent.



El sentir-se diferent
és forjar-se en pensament,
i per perdre's al camí
no és ser fàcil ni inconscient,
tenint emoció i frenesí 
en agafar-ho al moment
per sentiment genuí....
Però....
Interposant-se al mig esta ment,
agafarà el sentit contrari,
no sent de mala gent,
ni pareixent precari,
ni mal ocurrent.

En pensar calmosa i geladament,
i abona't pel que en transmetí,
Pare meu...pensant calorosament; 
erraria, però faria el pi.





dimarts, 30 d’octubre del 2012

L'incomprés d'una realitat.


Incrustat en un món
que incompleix el sentit,
deixe l'esperit establit
al fosc calaix del cognom
i al que sempre he pertanyi't.    

Enfoscat i incomprés
de la resta i la realitat,
m'assabente d'haver-hi més
sense cap prioritat
i que ho veu tot al revés. 

Llàstima del que som
amb la guia del nostre vent,     
la permissibilitat de tothom
i el que marca este moment.


dimarts, 23 d’octubre del 2012

En lletra de; Valencià


Pense en el com,
i mentre, també el quin,
no vull ser plom
en la tasca que tinc
i que espera tothom.

Quina cosa el temps
si no hi ha ganes,
no et fa estar tens
si ho amalgames
per moments.

Quina cosa serà la presa 
sabent de la realitat,
que no es troba obsessa
buscant la finalitat
de convertir-la en pressa.   

Quin serà l'episodi 
al parir la nova edició,
que formara el rebombori 
per la grata satisfacció
d'un acte meritori.

No sé ni com començar,
ni com estructurar,
ni com agafar-ho 
per a contar.
Però el que sí sé,
i que ho sé
i és tan cert;
que el temps passa, i es perd.

Quin serà, com serà...
però en lletra; de Valencià..!.
  


dilluns, 15 d’octubre del 2012

Eres l'amo


Ens abasta i guanya el dia
i mira que té collons,
 per el tic-tac de la manilla
i per la varietat en accions.
Celeritat en certes qüestions
de força, empremta i alegria,
per exercir les raons
 i millorar el que no canvia.


Ell, firmement avança,
i nosaltres que l'espentem,
però també ens dessalen-tem 
si ens apresta, guanya i alcança,
malgrat la pressa que injectem
no podem deixar-lo en casa.

L'esperit del humà
i particular lluita quotidiana,
que més sembla mariana
en el que diuen que vindrà,
manipulant-nos a la gana
i furtant-nos el tros de pa.


En fi, 
ja he arriba't al fi.
"Per molt que et prestes,
eres l'amo, de les pestes".

dilluns, 8 d’octubre del 2012

I prou


Què més podria dir-li jo;
amés del ha ha ha,
què semblara ben bo
fent acudit en "xa xa ra"??
La paraula en qüestió
no estava mal intencionada,
i en esta ocasió,
sí per gràcia mencionada.
Però no passa res..
Ya ves..! 
I a mi sí m'ha semblat
una missiva i amenaça, 
quedant-me molt parat
al no comprendre la cosa.
Tranquil·la ja l'he esborrat,
comentaris i missatge,
que amb gràcia l'havia crea't
sols per passar el "bache",
fent eco, de la derrota i del bac
i assumir-ho en coratge
la nostra fatalitat.   
Però tu no ho has comprés,
ni des de'l primer moment,
que amb un "cuidadin" m'amenaces 
sobre no ser, gens dolent.  
Em passa molt aviat
al agafar les confiances,
imbècil, sense males criances, 
denou seré més mesurat
per no deure fiances.
Perdone vostè senyora,
si per aquelles l'he ofesa, 
que no era el meu quinqué, 
ni tampoc que es donara 
en este cas per entesa. 
No es tornarà a repetir,
Amés amés diga vostè;
que jo li ho vaig dir ahir. 

Que tinga vosté bona nit, o bon dia.

3 d'octubre

Bon dia tinga vosté
guerrera de la vida,
que té per hostatge 
la força adquirida
i pels déus en blindatge
l'esperit sense mida.

divendres, 28 de setembre del 2012

Vicent Xaveli




Estimat Sr. don Vicent
i pels anys d'amistat,
és vosté molt bona gent
i això és de molt bon grat.
Les paraules això són
i els fets així ho diuen,
més val que no s'obliden
ni del sofrir ni de les rissades,
ni d'aquelles penes alegres
de quan et casares,
i aquell dia i la seua nit,
amb el naixement del primogènit. 

Llarga vida amb salut
qué és una gran virtut,
i moltes felicitats Vicent.
Sou, i eres; molt bona gent. 

dijous, 27 de setembre del 2012

Juanvi Vayà Climent




No hi ha més felicitat,
que gaudir, de la teua bondat,
i de la teua companyia,
mes que estigues a la rinya.
 Un precís teclejar
per a després publicar,
i de la teua essència
amb la teua presència.
I és què, quaranta anys de lleig,
i sempre, que igual et veig. 

Feliç aniversari,
amic, so tio armari,
qué eres a mi prou semblant,
menys en les coses de la sang.
I es que, patim d'un malalt meló,
però no sé, per quina qüestió; ni raó.

Sr., este, els desitja llarga vida i pas conseqüent,
a la seua família, i a Juanvi Vayà i Climent.


pdta. ...i com deia dies enrere :
No hi ha cap com tu,
 happy birthday,,, to you!!!

dijous, 20 de setembre del 2012

Helen Teresí


Com a pròpia i sincera
sempre autèntica i diferent,
té els peus a la terra,
i com a premi; el coneixement.
És molt llesta i un portent
i està bona a la gana,
i per ser de nostra saga
ens fa parlar diferent.


Ara, lluny de la seua zona 
i a les esquenes del ponent,
happy birthday to you...!
No per estar fora d'ona,
i sí, per ser bona gent,
happy birthday to you...!
No per semblar-se a faraona,
i sí, per ser tan coherent...
Happy birthday to you...!
Sempre, exactament,
continua així tu.
Happy birthday,,, to you...!



dilluns, 10 de setembre del 2012

La força del perquè.



Recorda al recordar
que la claredat és teua,
perquè tu, eres la llum.
Recorda qué un per què,
sempre es pot canviar.
Recorda que dies hi han
foscos com la nit,
que blaus i clars es faran 
perquè cauen en l'oblit.

Tot té un per què,
perquè es pot canviar.

El riu és sec,
perquè allà no mana. 
La gràcia està trista,
perquè ha partit el riure.
El vent no té ànima,
perquè l'ha perduda.
El cel és gris,
perquè hi ha núvols. 

Tot té un per què,
perquè es mira enrere,
i el camí és llarg,
perquè estàs al llac,
al llac de la veritat.

El diamant és brut,
perquè no s'ha polit.
La flor es mustia,
perquè no s'ha regat.
El rellotge no espera,
perquè no s'ha parat.
El cor no batega,
perquè ell és mort.
Els records són llunyans,
perquè estan al passat. 

I tots ploren, tots,
tots, tots ploren,
perquè ja no et rius.

Recorda al recordar
que la claredat és teua, 
perquè tu; tu eres la llum,
la llum de la vida
i la persona del perquè,
perquè tot ho pots canviar.

divendres, 7 de setembre del 2012

Necessite un; BlogStop..!!



Tindré que deixar-me d'historietes
i posar-me mans a l'obra,
que després venen les preses 
i en acabar no veig mai l'hora.
Amés amés;
el cap de setmana és sagrat,
no hi ha dita, sols pensada,
doncs és molt més grat
de la família estar rodejat.

Després vindrà el dilluns
i tinc que estar fort,
ho saben fins els difunts
de que jo estic un poc tort.

Mans a l'obra esta setmana,
que ja a premia, i no per gana, 
per ser unes llavors 
relatives en certs honors.

Però, això és el que hi ha,
que tinc que deixar-me d'historietes,
fer una bona "rimà"
i posar punts i cometes.
Ja tots ho esperen,
i altres ben bé que espenten,
i a mi, em desesperen,
doncs no és la meua opció
cap d'aquelles en difusió,
ni buscar protagonisme
per contar-los un acudit,
tan siga en rima o en versicle
o d'allò que creguera en dit.

Però bé;
és el que hi ha,
i no per gana,
doncs diuen que ho faig molt bé,
i jo, els ignore per ignorant,
sent dels xicotets; el més infant. 

Tindré que deixar-me d'historietes,
i d'entre elles; aquestes.



dijous, 6 de setembre del 2012

Un bese't, i un pessigue't..!


Se que t'escita,
que em segueixes,
que em visites,
que em crítiques,
i sé, que t'alegres,
que t'agrada i te rius,
i així, ho contes i ho dius.
Però hui; hi ha, un no res..!
no hi ha més,
sols un bes,
i per la visita;
"bese't i pessigue't"
el que tant t'escita....


dimarts, 4 de setembre del 2012

Ivonne (falla)


Sóc molt ruc 
i gran despitat,
i també conegut;
pel sense trellat.
Que t'arribe la felicitat
doncs et tinc per amistat.
I perdone si en la ocasió
he fallat en la visió.


Cara guapa com la teua,
encara estan pensant com fer-la.
MOLTES FELICITATS...!!

dilluns, 3 de setembre del 2012

Puja l'iva


S'impregna de temor el poble,
eixe que tanta cosa necessita,
eixe que és tan pobre
i al que tant es decapita.

Creix el temor del més pobre, 
entre paraules buides 
i faltes de sentit,
que semblen grans farses
per als nostres en el patit
i per el que ja em transcorri't.

Mana l'estupor
davant tanta vergonya,
dels que fan omplir-nos de por
enfonsant-nos en la ronya 
en l'impotència i la cremor.

Crua és la solució
aleshores en la qüestió,
i per no fer mai cas
dels que ho expressaven pas a pas
i en la negativa per opinió.

Passen setmanes, mesos i anys 
que forcen hui una nova missiva,
doncs continuaran els malanys,
perquè ara; ens pugen l'iva.



dissabte, 1 de setembre del 2012

Anonimat


Sempre tindré present
qui he de ser en realitat,
recordant-me el subconscient
aquella dita o veritat.

Ser ferm i bona gent,
i ple de complicitat,
mirar-ho des d'un torrent
per variar d'objectivitat.
Ser atés i conseqüent,
servil en claredat,
ser gentil i transparent
per guanyar-me l'amistat.

Però sempre tindré present 
aquella dita o veritat,
recordant-me el subconscient
qui he de ser en realitat.   

No puc pare, ho sent,
sóc mig bo en este estat.
No puc, ho sent,
per l'expressió al relat
i per anar transmetent
mantenint el grat.
És cosa impossible;
passar per l'anonimat.


dijous, 30 d’agost del 2012

Per fi, Vacances.


Ple d'estima i orgullós
per haver-vos conegut,
i el tindre-vos en el compartit
de l'alegria i el patit.

Ara, desitge per al proper any
ser vostre i company,
i que tot vos vaja bé,
des d'ara;
 fins la temporada que ja bé. 

Fins ací he arribat,
ja s'acabat,
per fi vacances,
i el xip que el canvies.
Ja s'acabat,
i per mi; un descans.
Gràcies fans..

dimarts, 21 d’agost del 2012

Àngel i dimoni.


 Amb el camí transitat
en la millora de la visió,
ara és una realitat;
que ser honest en situació
poguera no ser bona l'acció.  
Atemorit i covard
caic en percepció,
qué és una bondat 
la meua situació. 
Covard i atemorit
i esborrant-ho per obligació,
doncs m'aferme amb el delit 
qué és una prohibició.


dijous, 16 d’agost del 2012

És com un riu



És com un riu
el que m'atrapa i enfonsa,
soroll brau del xiu 
d'aigües pures en ronsa.  

Absorbix el sentit
mirada en contemplar,
que mana dintre el pit
i m'acosta al dubtar.

És com un riu
del que és i seria,
i en ser efectiu
del que també podria.

Vaig sumant
de cascada i restant,
i al que va passant;
vaig contrarestant.

És la corrent, i riu,
el que m'acosta,
el que m'atrau
i el que em diu;
que allò està viu.
 




dilluns, 13 d’agost del 2012

Dia a dia, pas a pas.


Amb el cap en alt
i la força del caminar,
va forjant-se en part
la nostra personalitat
en el riure i en el plorar. 
En davant..!

dimecres, 8 d’agost del 2012

Tal com és.


Per a tot hi ha un temps,
fins i tot, per a tindre temps.
Llargues són les llums en els dies estivals,
però es fan molt curtes en allò que vols.
Estaré bé;
anant i venint,
estaré bé;
i a tots servint.

divendres, 3 d’agost del 2012


Que sí!.
Que ja fa una bona estona que el dia va despertar,
i les hores van anar passant amb el tic tac, i mentre jo, calmós;
entre boires i clarianes ho vaig observar.
Carrega de calma en silenci matutí,
frescor, gratificant i genuí.
Bon dia!.

dimarts, 31 de juliol del 2012

Una veu que sospira


Recursiu aquell dia
per les males i l'espenta.
Repulsiu és a l'hora
si la trista companyia
fa mal i plora.

Somriu al cap davant
en alegrar aquella estada.
Positiu i net d'esperit
per lloc i bandada,
riquesa pel conquerit
en persona afermada.

Recursiu ser repulsiu,
Somriu per positiu. 


Ella




dilluns, 30 de juliol del 2012

M'he espenta el dia


BON DIA.....PEL MATÍ: 
M'he espenta el dia
que suaument ha nascut,
impregnant-me de llum i l'alegria,
i el que tant he merescut.
Desitjar-me coses noves
i la força d'un dia nou
i millorar les fetes velles
com aquell que fou.  
Però com caurà la nit
sense dubte ni remei,
i per no sentint-me bandit;
també difondré la meua llei.
La llei del bon esperit,
la que el vell em va impregnar,
impossible en l'oblit
del que em va guiar. 
I jo qué sóc aquell
que segur algun dia morirà,
es deixarà la pell
per fill, company i ciutadà.

Bona gent i servicial,
tan siga i com cal. 

dissabte, 28 de juliol del 2012

Bitxo




Sóc un bitxo "raro", sí un més, que se li va ha fer, 
però sé molt bé quin és el meu rol,
 i com a bon ratolí; no votaré als gats.
I no per això;
deixe de veure les coses tal i com se'n de s'enrolen.
Quants més dies passen les conviccions:
 més llunyanes i fermes.    
Salut i País.

divendres, 27 de juliol del 2012

Preservant



Podria el cel tornar-se negre
i de l'aigua del rius brollar sang,
podria la terra ser arrasada
amb la flora i la fauna aniquilada.
Podria morir els valls i la serra,
el mar i la terra,
podria eixugar-se el Ebre
o del Xúquer manar fang,
i en el record podria ser alabada
aquella natura tan nostra i admirada.

Podria el cel, l'aigua i la terra,
ser negre, fang o allò que els homens fan. 

La mà és força del que podria
mirall d'un poc més al cap davant,
lluites i blasó del que és vida
mentre vius i mentre tant.  
Podria ser un paradís;
la pàtria i el meu País


dimecres, 25 de juliol del 2012

Dames i Cavallers



Dames i Cavallers
que sempre en peu s'alceu,
caldria llevar-se l'estigma 
del que no és cert ni es veu.

Descobrim la consigna
difonent nostra lluita en seu,
i que sàpiga fins Déu,
que en esta València "mía",
no es mor l'esperit i l'ànima
sí verídic en allò es creu.

Dames i Cavallers,
descendències que en peu s'alceu,
passaran llavors a una veu
en la història i en l'estima,
que no es venen ni té preu
i en la raó del bé que feu,
a la cançó, a la prosa o a la rima.

Dames i Cavallers,
que la flama dins porteu...
En peu.!



   

dimarts, 24 de juliol del 2012

Sobre la marxa..


Mira que si poguera 
ja posar-ho ací,
a lo millor s'alegra
el boig de si.
Mira que si poguera
relatar-ho allí,
on no volguera
ell de mi.
Mira que si poguera
riures en si,
seria la "repera"
i un frenesí.
  
Mira que mira,
ell que tant s'admira.
Mira que serà fascinant 
el que es va versant.

La Pili Soler



Cert que és
un dia molt vistós,
mires noves i alegries
en un àngel joiós.
Cert que és
un dia molt vistós,
i per les gràcies, les teues;
un Bernat reverenciós..!

..moltes felicitats,
de cor, a les amistats..

divendres, 20 de juliol del 2012

La mort assassina



Trista vida

crua i sagnant;

la que es va suturant

com a pròpia ferida

amb la mort per davant.



dissabte, 14 de juliol del 2012

Imagina




Diuen que la imaginació
és alguna cosa més que això,
mes conten que al imaginar
és pot caure en el volar.
Imaginen, somien i diuen;
que en el viure i en el amar
i en aquella llum al matinar,
fa ressò en l'ocasió
del que no es va a realitzar.
Però diuen;
que la imaginació
també té veu i so, i destrucció.


dimecres, 11 de juliol del 2012

Felicitats Maite


La Maite, La Ferrando,
que por ella van cantando,
y amistades,,, contratando..
"Ja sé que estic pillat,
però són cosetes de trellat,
mes que siguen en destrellat"
Ando, ando y ando,
y ella años contando
siempre bella sin el cuando.
Felicidades, La Ferrando.

dimarts, 10 de juliol del 2012

Empar.8


A pesar de mis años
y las ganas de vivir,
subo hoy a los peldaños
como hacían aquellos antaños
y en cuando a ti referir.

Intentaba yo hacer poesía
con letras de blanco oro,
apartando la vil fantasía
de aquel gallo en coro
y engalanar este día.

Hola primo mío,
aquí nos tienes a todos,
y participando de tu alegría;
colmada feliz sonrío
en estos tus buenos gozos
deseándote larga vida
junto a tu fiel querida.

Hola primo mío,
hermano desde nenes,
eres mío, y primo,
y parte de mis genes.

A pesar de mis años
y las ganas de vivir,
subo hoy los peldaños
como hacían aquellos antaños,
para ensalzar en poesía
esta unión, y su alegría.

Hierven las emociones
y los recuerdos compartidos,
momentos y relaciones
que ahora manan más queridos,
reviviendo aquellas ocasiones
y en los años vividos.

Orgullosa en este lar
y a pesar de mis cortos años,
exclamo yo al expresar
y en estas letras al versar;
que me siento muy feliz
y conseguir quisiera yo al gritar
por verte tan feliz.

La vida nos cambia
y nos hace crecer,
pero con vuestra alegría,
todos, tenemos que envejecer.
Por siempre, Feliz Día.


Empar.8

divendres, 6 de juliol del 2012

Ara, el foc.



Vent abrasador 
que arrasa la vida
matant la verdor.
Vent exterminador
i l'espurna afligida 
en la trista cremor.
Vent i temor;
cremada la vida
per tant de terror.

Conferència sobre l'amor,
i la incongruència en la fervor.  

Tres vides farien falta per comprendre-la, 
i després, tres més per gaudir-la.
La vida; i les formes de mantindré-la. 

dissabte, 30 de juny del 2012

Pandèmia


Lleig i repel·lent
i que viu entre la gent,
hi han mils i a la gana
i en qualsevol mançana.

S'amaga sent roder
i vola a més no poder,
vivia als claveguerams 
i ara, també entre els humans.
Té llargues cames o potes
i si el veus, segur que reglotes.
Van corrent per les aceres 
i habitual és el veure-les.
Tancarem aquelles portes
i si poguérem les finestres,
recordant que sinó fumigues 
emparat allà on estigues, 
ja que Alzira és cap de raboses
i ara, també d'aquestes coses,
Agilitzat prest en remeiar
i el seu accés delimitar,
i així, poder-les junts matar.

Lleig i repel·lent 
i que viu entre la gent,
hi han mils i a la gana
d'ala roja i americana.


divendres, 22 de juny del 2012

Bona nit


Ara sí;
El soroll d'esta tecla 
tinc que abandonar,
tecleig de ma testa
i per anar-me'n a gitar,
doncs hui, no he fet sesta. 


És hora d'abandonar
aquell suau encàrrec,
que al fet de començar 
passava per agre
front al camí del versar.  

Deixe ara el dolç caminar
i cau en ell un moment singular,
en aquelles coses del rimar
i en allò del alabar.