dimarts, 29 de novembre de 2011




Per l'estat d'esperança 
brilla per tu este dia.
I sense cap mancança
et desitgem alegria,
felicitat i bonança
en la senda que ens guia.


divendres, 25 de novembre de 2011

Ali, ali, ali; Feliç Aniversari...!!!




Un ram, preciosa cosa, 
que entre els clavells més bells 
sense espines té una rosa, 
i siga en vers o en prosa; 
t'envegem els més vells
per ser xica tan joiossa , 
la que fa sentir-nos cabdells, 
per ser nos, tan poca cosa.




dimecres, 23 de novembre de 2011

Entre les boires d'un present




Entre les boires del subconscient
s'instal·len volers d'amor;
els que tinc de tu,
els que són tan meus,
els que lluiten en sentiment 
i afermen guanyar-li a la por;
per definició, per coherent. 
Entre les boires del passat
i les que s'assenten al present,
m'abroma el cru suposat
que sóc un feble portent.
Humil i servil en la posició
entre les forces del posicionament,
i pensant que la qüestió; 
és la falta d'establiment
d'igualtat al naixement.
Entre les boires i la distinció
la ràbia està candent,
mirall d'impotència a la cançó
o en la lletra d'una oració.
.......entre les boires del subconscient,
s'instal·len sempre, volers d'amor,
i somnis vius, poble errant, i tolerant.
Entre les boires del subconscient,
pobre del poble, gens content.


A la reunió




Entre el deure i el faré
entre la fortor i dubte,
pense i repense
al fil d'un suspés,
i mal és que em trove
pensant actuar bé.
Per eixes que milloraré,
en la propera, que ja ve.  

dimarts, 22 de novembre de 2011

Amb pluja




Ja no veig el blau cel
ni els estels en la nit,
ni la Lluna, ni Júpiter, ni el confí.

Està quiet el sol
i no calfa en el fer,
a hores d'ara s'ha amagat,
doncs un núvol passatger
davant d'ell s'ha instal·lat.

Sols veig la pluja
darrere de la ventalla,
dia humit i nit fresca,
activitat que res aconsella
i ganes que no presta.

La pluja pararà
i el cel escamparà,
i tornarà el blau cel
amb rosca de pa i mel.
I quan caiga la nit
i la negra foscor,
sempre nostra lluna
mostrarà la brillantor
dels estels en esplendor.

I naixeran les rimes,
que per sempre seran dites,
i en la tranquil·litat immersos
brollaran bonics versos. 



dijous, 17 de novembre de 2011

Un llibre

"Juntes les lletres, o no, 
un vot al món i per alterades; un relat".


Amb les històries i aventures 
i els somnis per imaginaris, 
viatgen juntes les lletres ordenades, 
estranyament o no conjugades,
enfilant-se al vol més alt, 
donant un vot al món i a l'infinit.


Als assentats amb les lletres
relax d'amor i corsaris, 
i sonen per alterades tecles
els sons de les músiques,
serpentina per un salt;
crit d'un relat conquerit.


"Amb les històries i els somnis,
viatgen estranyament, 
enfilant-se, donant als assentats relax,
i sonen els sons, 
serpentina, crit d'un relat.
I aventures per imaginaris,
ordenades, conjugades,
al vol més alt, a l'infinit. 
Amb lletres d'amor i corsaris,
tecles de les músiques, per un salt;
relat conquerit."











dilluns, 14 de novembre de 2011

Si no em veus..


No em veus al Blog
i penses que no hi sóc,  
ocupa't, tal i com jo estic;
fins a sentir-te eufòric.


diumenge, 6 de novembre de 2011

Perdut



Si perdut em trobara en el descampat de la soledat
i me'n adonara que no sóc un príncep blau,
no tindria cap repercussió,
tornaria a estar al cap davant en la pau i la serenitat,
 mes que perdut estiguera al descampat. 
Perdut al món de les sendes i dels camins,
 els que circulen sense ruta ni destí, 
sense foc ni barret, sense capa ni somni,
lletra en l'aire i pit obert. 
Si em trobara perdut sense tu,
no perdria mai la pau,
 ni l'amor, ni la llavor en descendència. 
Si perdut em trobara amb mi caminaria;
l'essència del faller.  


dimecres, 2 de novembre de 2011

Els pobres Grecs ja estan secs.



La pobra Grècia
se'n ha adonat,
esta fal·làcia 
els ha ofegat.
El banc monetari
i l'Euro-zona,
al pobre becari
se li amuntona.
Manen de sa casa
paisos més potents,
furgant la carabassa
embargant a la gent.
I estimen en fer
un referèndum,
i sobre este menester
Europa fa bum..!
Parla la Merkel
i el Sarkozi,
amb un crit al cel
pel lleig proposi.   
Però pujen els impostos
i la primera necessitat,
amb l'increment dels costos
i baixada del assalariat;
s'han quedat com abadejos
i en la precarietat.
Els pobres Grecs,
ja estan secs.
Però exigixen un esforç
i rebaixada del endeutat,
pensant fer-los un rescat
i manar de tot l'estat.
El poble té la paraula,
després, ja no serà faula.
Però si ell no paga
o si se'n eix...;
preparem-nos 
a fer el fava
i quedar-nos
com aquell peix,
i que aquell deute,
a nos, no ens aprete.  
I el tal Papandreu
que ja està prou greu,
perd credibilitat
dins del mercat.
Amb la que està caient,
on tot està tant calent,
fa una pregunta de valent:
-voleu morir cremats
o estimeu fer-ho ofegats?