dijous, 27 d’octubre de 2011

Joan Lancero Pavia


"És pel seu nou bateig
i li desitge;
que no li semble lleig".

Molt de temps que el conec
per gran i per homenet,
queda dit i és ell de fet
amb les arrels de Sant Joanet.

Un ex-company de treball
en un lloc de fred hivernal,
i en estes hores del badall,
recorde, un temps infernal.

Però allí laborarem
i ben bé que ho encertarem,
doncs dia a dia ens coneguérem
i empremta segur que deixarem
amb els que ens acompanyaren. 

Després de la partida,
per les jubilacions,
ens veiem en bodes i comunions,
i intentem riure per la parida
al retrobar-nos en defuncions. 

I estàvem nugats al correu,
per ser Mail i electrònic,
però ara toca el relleu,
doncs ho fa tot més ràpid
des de la nostra seu. 

Que siga benvingut
a les coses del Facebook,
i en aquestos Moments
dels meus Vents.

No conec la por,
ni l'or, però sí un tresor; 
Joan Lancero Pavia, 
amic des d'aquell dia..!  

I més coses ja no dic,
no per estar fàstic,
sinó per estar tip
i per la son ferit
al treballar de nit.

Bé, i que no caiga en l'oblit,
sempre ací, un AMIC....!

1 comentari:

  1. Aquestes paraules, amb la música que sona, només puc pensar, que, quí parla i de quí es parla, és una gran persona i BONA. Un abraç

    ResponElimina