Un mon en equilibri.

Estan de peu per apartats;

en este mon canviant i dolent.

Estan fugits d'amor i abandonats;

al bàsic que és conscient.

Estan decebuts i cremats;

tristos de la mentida en parlament.

Estan, i sols els enllumenats, 

per ocórrer el que es prevenia a la gent.

"Dolent i conscient,

parlament i la gent,

Apartats i abandonats,

cremats i enllumenats".

"Estan de peu

i estan fugits,

estan decebuts

i estan. 

En este mon

i al bàsic,

 tristos

per ocórrer".