dissabte, 24 de setembre de 2011

Prou. És l'hora.


M'agrada este moment
de xarrera i bon present,
però, si que te deixe ara 
per llavar-me la cara.

Ja no més me puc esplaiar, 
Doncs a ca la sogra tinc dinar, 
i obligat que se'n em d'anar.
Papes, cacaus, xerrar,
i els seus guisats degustar,
amb la tertúlia, tv i als nanos renegar.

 Hui és dissabte,
hi ha que col·laborar,
amb el calor exacte
 de la família al ajuntar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada