dimarts, 19 de juliol de 2011

No es dilueix

Recorde el que està prohibit
i el que no puc abastar, 
palpant que no cau en oblit
l'enyorança del trotar
i el meu nom en particular.

Encara escolte el dit;
i acula fins carregar,
recorde i boig estic
de com s'ha d'estibar
i per trobar-la ha faltar.

Entre ser animós i colèric
el recordar, no puc remeiar,
doncs tot el que allí he vist
reforça el sentiment d'estimar. 

Ara ací, un inútil frenètic,
més que vullga agradar 
ruc de carrega patètic.    
Tot el que he intentat enlluernar
de que poc m'ha servit al estar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada