Veu el dia, el despertar,
i assentat en la pallissa
de la inconsciència,
dóna solta al caminar.
Uneix el dol i el amar,
recolzat amb la brisa
de la serena fragància,
del fràgil conjugar.
Les forces del avatar
que tant ens confessa,
escala de permanència
i del cru abastar.
Làbil en expressar,
el que marca i abalisa
sense docència,
al versar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada