dissabte, 25 de juny de 2011

Vull

Veu el dia, el despertar,
i assentat en la pallissa
de la inconsciència,
dóna solta al caminar.

Uneix el dol i el amar, 
recolzat amb la brisa
de la serena fragància,
del fràgil conjugar.

Les forces del avatar
que tant ens confessa, 
escala de permanència
i del cru abastar.

Làbil en expressar, 
el que marca i abalisa 
sense docència,
al versar. 


    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada