A vegades em pare.
Fa algun temps vaig llegir un poema en un blog que em va fer pensar,
hui l'he recuperat i traslladat fins ací..
Parlava i parla de pedres, camí, por, força i parar.
El seu títol "Pedres", el seu blog en http://impresionesdeunaorquidea.blogspot.com/
Encara no he aprés a donar puntellons
a les pedres que trobe al meu camí.
Tal vegada,
tinga por de que em dolga.
O potser crega que
no tinc suficient força.
Però a vegades em pare,
i les mire...
No les veig belles,
ni tampoc em desagraden,
perquè no són mes que pedres.
Però em pare.
I les mire.
Les mire sense veure res en elles.
Les mire sense arribar a tocar-les.
Les mire .
I mentres; No camine.
( Piedras, de MasdeVallia, M. D. )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada