dissabte, 25 de juny de 2011

Pedres


A vegades em pare.
Fa algun temps vaig llegir un poema en un blog que em va fer pensar, 
hui l'he recuperat i traslladat fins ací.. 
Parlava i parla de pedres, camí, por, força i parar.
  El seu títol "Pedres", el seu blog en http://impresionesdeunaorquidea.blogspot.com/


Encara no he aprés a donar puntellons
a les pedres que trobe al meu camí.

Tal vegada,
tinga por de que em dolga.

O potser crega que
no tinc suficient força.

Però a vegades em pare,
i les mire...

No les veig belles,
ni tampoc em desagraden,
perquè no són mes que pedres.

Però em pare.

I les mire.

Les mire sense veure res en elles.
Les mire sense arribar a tocar-les.
Les mire . 
 I mentres; No camine.

( Piedras, de MasdeVallia, M. D. )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada