dijous, 2 de juny de 2011

Desperta el dia, i caic jo.

És el nostre sol
el que ja alça el vol,
i com estic sol
aferrat en este sòl,
d'eixe de ser camperol,
i caic junt al bressol 
perqué ja veig térbol,
i amb l'únic consol,
que tinc, un bon llençol.

La nit per el dia
i el dia per la nit.
Ànima bandida 
per guanyar una lliura. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada