dilluns, 27 de juny de 2011

El meu diari, d'estiu.

Bo, després d'un cap de setmana
que de fresc ha tingut poc o res,
estic a un pas d'entrar en coma
cansat de les feines varies.
Començava el divendres
amb un carro de son,
i una estada al sindicat
que pareixia un malson,  
Dormint poc menys que més
pareixia ser un zombi,
però després d'un parell de cafés
com si m'hagueren unflat, amb un bombí.
I arribà denou la nit
espavilant-me per moments,
on la ment no deixava en l'oblit
les labors pertinents.
Però hi havia un permís
que acreditava l'absència,
doncs era precís 
la meua presència.
I posats a pensar
que és el que podia fer,
vaig arribar a la conclusió;
d'anar-me'n a sopar
al meu cau faller.
Tertúlia sense reunió
i algun que altre debat,
doncs en esta ocasió
no hi haurà Sant Bernat,
i com no tenia solució
me'n vaig a casa cabrejat.
I amaneix el dissabte
dia de dinar obligat,
coses que si conté
un agraïment adequat.
La família es reuneix
tots a la taula,
d'açò també es requereix
per mi, una bona faula. 
Però, deixant-ho en rere
vam tindre que partir,
després del postre
que molt bo ens van servir.
Doncs teniem ràpid que agafar
la motxilla com un xiquet,
la roba i el menjar
per anar-nos al xalet.
Allí tenia un tall
del que tenia que cuidar,
hores de treball   
i moments per cagar.
I així, un dissabte passat
i dormint al sofà,
esperant la claredat   
i amb impaciència el demà.
Ja sóc allí,
en les primeres llums,
la gent dorm aquí
i jo puc fer fums.
De jardiner i d'obrer
segueren les labors,
no són coses del voler
però si dels valors.
Al alçar-se la senyora
i darrere de la filla,
ha arribat l'hora 
doncs l'estomac em xilla.
I tan nets com ho som
un rentar i partir per cames,
desdejunàrem al forn
del poble de Massalavés.
És un moment de pau
el estar assentat, relaxat, 
un bon café en llet
i un croissant per ser mullat. 
Tornem al xalet,
i el tall al tall,
estic més que net
i mira que em conec.
Me pose apressa
i faig el que dec,
quedant-me sols la despesa
de mirar-los el bec. 
Però està la mare meua
guardiana dels animalets,
i trista al trobar un ouet
que hi havia fora del niuet.
I jo en la piscina
estic refrescant,
doncs la carrera
està començant.
Ja ho conte 
un poc accelerat,
doncs me canse
de tant de versat.
Ho sent,
sóc tal,
una bona ment
o un pardal.
Alonso queda segon
mentre dinem paella,
i tants com ho som
partim de la graella
per fer una son. 
I jo, a regar
un altra vegada més,
i amb control vigilar
la puresa de les aigües.
Queda el berenar,
és un bon moment,
perqué jo no vaig a nadar
per bufar fort el ponent.
I me'n vaig a rentar-me a la pila,
com si fora la baptismal,
la cara, el cul, la pilila,
dins la casa, més que val.
20'00 h,
ens posem a pensar,
que ja són hores 
d'arreplegar.
Demà dilluns
començàrem a treballar,
no sé si els difunts
me trauran a ballar.  
Bé,,,, bona nit,
he mirat ara l'hora
i al rellotge he maleït
perqué ja tremola.
Doncs tinc la capacitat,
de fer un kilòmetre
amb alguna barbaritat,
com per dir un exemple,
contar tot allò, del que m'ha passat. 
 NANITTTTTTTTT....

Segurament m'he deixat
alguna coseta, 
doncs no és historieta 
i si, cert el contat.
hahaha perqué és tard que sinó.... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada