dimecres, 22 de juny de 2011

Amb son

Cauen les persianes
i augmenta la llum,
veig tèrbol de vegades
i crec que és fum.

Llarga ha sigut l'estada
laborant i laborant,
durant tota la nit-matinada
em estat treballant.
No tenim massa dies
en els que pugam descansar,
i ara que s'alcen les persones
ja no puc ni parlar.
Vull obrir les pestanyes
i aclarir un poc la ment,
però tinc cosa a l'estranyes
que no em deixa de moment.
Aguantar, aguantar,
és hora de fer-ho llarg,
així després del meu gitar
podré dormir fins afartar.
Esta és la meua creu
el treballar i no descansar,
alguna vegada pense en Deu
i en el nostre caminar.
Ja no puc més,
me'n vaig a gitar,
vaig a veure si en no res
no em tinc que alçar.

Senyores i senyors,
si m'alçe a mitja vesprada,
no traguen mocadors.


    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada