dissabte, 14 de maig de 2011

Por ti

I si tu no estàs,
si tu no existeixes,
si no eres més que l'eco d'una esperança
que enllumena la meua nit de tard en tard,
de vegada en vegada,
i d'absència en absència.
I no es distingeix.
-----------
I si parle del teu cos,
del cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanque avarament els ulls,
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos,
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
----------------

Deja el sentir en la materia gris del  momento, 
y que el fuego escuche el crujir de las hojas
del bello parque en el ayer del recuerdo,
y me haga sentir, que hoy, aquí estás.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada