dimecres, 6 d’abril de 2011

A les meues ATS



Són les xiques;
 impars en dies, i meues. 

Dolces, fines i guapes 
i ben bé acolorides,
que ens impregnen de fragància
sols amb la seua presència. 
Fines, guapes i dolces,
que amb cura són estimades,
ampliant-se la correspondència
per la seu paciència.
Guapes, dolces i fines,
i tu ni t'ho imagines.
I amés, fan de tot allò un bon dia,
per que retorne l'alegria.  
Diferents cadascuna, elles,
i sí, molt belles,
treball d'una farmàcia,
que té, nul·la malàcia.  
Totes elles,
fines i belles.
I per lluitar amb decència,
de mi; una patida reverència.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada