divendres, 25 de març de 2011

Mentre mirava al cel....


Dia gris, lleganyós,
humit, trist i reservat.
Però amb la mateixa claredat, 
d'un dia sa, net, formós,
nuvolós i pel camp desitjat.
I ací continua tot igual,
amb el mateix atur,
i amb la ingerència tal;
de fer, el viure dur,
i amb mala visió de futur.  
Dia gris, plujós,
entre humit i reverenciós.
On els problemes abunden
i les penes quasi ofeguen.
Però el dia és sa, net,
trist, tremolós i humit.
I el dia millora, pense jo, i està fet,
per a ser molt ric.......  
........així són els vents i els seus rumbs, durs moments...... 
........i ara, i tristament,
deixe estes lletres,
per ser hores
dures i tristes en penes,
en faltes volgudes
de gent ben estimades.
Adéu tio, descansa en pau,
ja que l'infart era molt brau,
i tu no gens t'has enterat
més que estigueres en el lloc adequat .
Mai t'oblidaré. Que dia!

1 comentari:

  1. Ho sent moltissim la perdua de ton tio.Diuen que les persones no moren mentres estiguen vives en el nostre record.

    Millor homenatge no podríes fer-li en estes paraules tan sentides i tan dedicadas,que segur li guiaran a la llum i estar sempre en el vostre cor.
    Un abraç molt for per a tu i tota la familia.

    ResponElimina