dijous, 31 de març del 2011

L'Alzira Santa

Creuaran les imatges
de la llum i la semblança,
no sols en les grans vies
el misteri i l'esperança.
El silenci, les remissions,
acudir a les processons. 
Adorar els passos, 
tots al so del tabal,
i agrair als del caputxó,
per fer-ho, tan bé i com cal.

Bull el poble que ja es recupera,
doncs ve, d'eliminar al mal,
canviant el foc de la festa fallera
pel ciri, el goig, i el bé espiritual.

Cert.! no hi a cap lloc
amb tanta festa ni devot,
i al menys declarades,
i per tots, ben bé estimades.

Qué no comprens el que dic?
Visita'ns i veuràs..!
Pregunta i coneixeràs..!
La que més s'admira,
la meua, ALZIRA..!!  

dimarts, 29 de març del 2011

Qué sóc?

Sóc un poc, poc,
i no passe per porc,
sóc un nap i pebrot,
i m'arrearen un calbot
per ser; tan gran xicot.
Escric sense trellat,
i sense pensar en l'estrellat,
el que sempre he valorat,
és; quan m'han felicitat. 
Lletres; això és el que són,
més que tinguen un mal son.
Les veles són primordials
i més si cap, per als pardals.
Por, dubte, intriga,
amb pilili o figa.
Intriga, dubte, por,
pensant amb estupor.
Arribarà com sempre
el moment en que me entre,
i començaré el camí
d'un vers sense fi.
Sóc un poc, poc,
i no sé si cabot,
sóc el de la visió
que sempre entra en discussió.
Serà esta la ferramenta
que la claredat fomenta?
No sé, no sé,
sóc, "l'acabose".
Acabaré un poc malalt
per mirar tan cap a dalt.
I tot sense dubtar,
que de tan de versar;
la malaltia m'agafarà
pujant-me a la parra.
Són les coses del directe,
les que sempre ixen; del recte.



  

dilluns, 28 de març del 2011

Ja estan ací

Canvien els dies,
la llum, les brises.
I tornen les oronetes
a la ribera estimada,
i repassen altives
ampliant descendències
de la guia marcada.
Primavera esclatada,
arbres en flor,
la meua terra,
que gran tresor.



divendres, 25 de març del 2011

Mentre mirava al cel....


Dia gris, lleganyós,
humit, trist i reservat.
Però amb la mateixa claredat, 
d'un dia sa, net, formós,
nuvolós i pel camp desitjat.
I ací continua tot igual,
amb el mateix atur,
i amb la ingerència tal;
de fer, el viure dur,
i amb mala visió de futur.  
Dia gris, plujós,
entre humit i reverenciós.
On els problemes abunden
i les penes quasi ofeguen.
Però el dia és sa, net,
trist, tremolós i humit.
I el dia millora, pense jo, i està fet,
per a ser molt ric.......  
........així són els vents i els seus rumbs, durs moments...... 
........i ara, i tristament,
deixe estes lletres,
per ser hores
dures i tristes en penes,
en faltes volgudes
de gent ben estimades.
Adéu tio, descansa en pau,
ja que l'infart era molt brau,
i tu no gens t'has enterat
més que estigueres en el lloc adequat .
Mai t'oblidaré. Que dia!

dimecres, 23 de març del 2011

Sentir-se Déu

Sentir-se Déu
pot ser una roina,
doncs preten i veu
que tots ho maquilleu
com en nota anònima.

Força en vista,
en ment, en valorar,
en veure eixa pista
que al consensuar xisca,
aprenents del esborrar.

El camí i la senda,
de la llum i la claredat,
el que fa i presta
i amaga la veritat
sentint-se en la cresta.

El cor recorda
i la pell s'eriça,
estirant de la corda
més que ferisca,
enllumenat que se torba.

La calma, el treball,
la constància,
l'arribada del ball
de paraules en gràcia
encaramant-se al tall.

Signes escrits
de signes irreals,
notes de tips
per gents primordials 
en valors no verídics.

dijous, 10 de març del 2011

Sempre el mateix camí
de forces i lluites,
trobant a faltar el deliri
dels homes més insignes,
i de la seua existència, 
i la pròpia consciència
d'unes vides perdudes
que obrin sense dubtes
la senda del camí més virí.

divendres, 4 de març del 2011

Dansen records, temps tranquils, sossegats, en calma. Repàs de vida, vivències, dia a dia, en llàgrimes, rises i moments. Satisfacció de complit, d'agradable, conscient de companyia. Dansen els records i mals pensaments, luxúria, poder, i el qué podria i no serà. Dansen confusions per posicionar-me entre el bé i el mal, entre el ser i el no ser, entre el que veig i el que diran al vore, entre el que sóc i seré, o tal vegada en el que volguera fer o arribar ha voler ser.
Dansen continuadament afirmacions i negacions, sense explicacions com en rius carregats d'abundants aigües, de vegades clares i cristallines i en altres tèrboles i brutes. Dansen, com la sua brisa del meu vent, el del dia a dia.

dimecres, 2 de març del 2011

Esta vida sempre ens sorprén
mes que en agonies ens facen entropessar,
però sempre ens haurem de agilitzar
en tot allò del que s'aprén.
I ben cert és això
del dit en qüestió,
que es transmet de pares a fills
i que penja sempre dels fils;
"Amb compte en la pujada
i quina és la xafada,
que al regrés i en la baixada,
ací estarà la tornada".