dissabte, 26 de febrer de 2011

Podria alçar-se el vent
o podria seure l'aire,
però mai podré gitar-me
deixant de ser versaire.
Podria llegir-me la gent
o podria escoltar-me i caure,
però sempre molt conscient
de que ací hi ha un rimaire.

La lletra me farà valent
reflectint tot el passar,
intentant no ser dolent
al contar i expressar.
I assegut al assabentar
que la millor cosa dels humans,
és; no caure en les mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada