diumenge, 13 de febrer de 2011

Matinet, manitet..

"Diumenge de matí;
va..!  tira-li.
Comença el destrellat
deixant la feina de costat".

No passa res..
Després ens afanyarem,
si, un poc més.
Però ara, me caguen..!!
les lletres m'enganxen.
Versem sobre el dia i la nit,
sobre el pobre i el més ric,
de la planura i de la serra,
amb la fauna i la pesquera.
Al polític, a l'autocràtic,
i al teu veí; fàstic,
a mon tio i el cosí,
i al més democràtic.    
Versem a tot allò que es meneja
i fins i tot, per als que tinguen enveja.   
Esta és la meua terra
i per parts el seu sentir,
sent pura i transmissora
fent de bo les coses del ahir.   
El seus vents, el sol,
i les seues grates gents, 
lluminoses del cresol
flamants i eloqüents. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada