dimecres, 23 de febrer de 2011

Ací, deixant quatre lletres per ahi, quatre més enllà i intentant agafar-les totes les poques que sé jo, de l'abecedari, i després entre mesclar-les i poder veure si la història és bona i arriba, o si en veritat va i a la fi, canta i ressona, i diu ; va tira-li un pa que se'l fa..!!!
Però visc en un món, el meu, ciutadà com tothom.
Dia a dia, sense malicia, com en família.
Visc i vaig per el camí de la pròpia senda, però sempre amb mira per si perilla.
El temps transmet el passat i aposta sempre en el futur, que sembla roí i dur.
Però mentre tant, intentem deixar nostra mediocre senya del que no res ensenya.
Gran culpa del que no aposta, del que no ix de la closca.
Irremeiablement, la gent pot ser siga eloqüent, però sempre, de entre tots ells, naix un moment.
Saber qui és, sóc i som, deuria ser la primera lliçó en aprendre tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada