dimarts, 4 de gener de 2011

De camí per la vall, La Murta

Reconeixia el camí 
amb pas sossegat, 
i pensava escoltar
el pas del passat,
en el dolç caminar
de tan gran jardí.

El camí, tranquil,
a l'ombriu del vall,
en la senda Jerònima 
que vivia en cura, al tall,
en el ramat i l'estigma,
en el remei i el servil.

Vaig acompanyat,
i no em trove sol
per la pista solejada,
i en sentiments al vol
que tan grata fa l'estada,
quedant d'aroma embriagat.

Sent a les animes, 
les escolte, és el llarg silenci
i l'espai que em flameja,
i que sembla un precipici
del que allí ens rodeja,
i per el que no passen les hores.

Molt per sentir,
per gaudir, per resistir,
per contar i respectar.
Paratge, paratge,
què es resisteix al monedatge.
És la Murta,
la vall que no res furta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada