dijous, 30 de desembre de 2010

El Mata i la Pedrós, un Xavi, la Murta i la Neus

El destí els ajuntà
en nostra casa,
en nostra festa.
Ell és el gran Mata,
i ella, la bella Pedrós,
monument i esbós
i d'un cognom preciós.
Han passat els anys
i sa família han creat,
fent com els antanys
que tan digna llavor han heretat.
Així, amb eixe amor,
el Xavi va nàixer,
amb salut i formosor
el estem veiem creixer. 
Mentre tant, la parella,
viu compenetrà,
i es planejaven a l'orella
tindre'n més demà.
I amor tant en tenien,
que digueren anem enllà,
i ben bé que s'ho repartien,
que quasi fan una baralla.
La baralla de reines
que naixen a parelles,
perles fines i belles,
que ens fan pensar "in situ"
qui li talla al Mata el "pitu".
Broma apart,,,
en acudit i mig art,
la Murta i la Neus,
són, com mare de deus,
blanques i tranquil·les,
sossegades i roses, 
és el millor regal
per a la data del Nadal...!! 
Salut, salut, quina virtut,

Rep Empar una forta abraçada,
esperant no et quedes més embarazada. 
I al Mata... a l'esquena una palmadeta,
per ha que no es baixe més la bragueta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada