dilluns, 15 de novembre de 2010

Sandra i la seua llum

Davant xica tan riolera;
s'enllumena la nit
i es fa més clar el dia.
És digne, i de rellevància,
fer notar i un gran crit,
fent valdre la gràcia 
del que tu has conquerit.

Les sendes del bon camí,
en els cercles de la vida,
clara, transparent, adorable,
tota en tu venerable.
Il·lusió sense fi,
per ser tan esplèndida,
fina, grata, entranyable,
que tu tot fas valdre.

Sandra, perla del oasis,
gemma rosada,
el felicitar-te és precís, 
i ser també, exaltada.

(En la sort que ens ocupa,  
la família i l'ex-companya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada