divendres, 5 de novembre de 2010

Company, companya. Desig.

Que la sort ens acompanye cada dia,
en el treball, i en el viure del dia a dia.
En el somriure, en la tranquil·litat,
en la pau, l'amor i la supervivència.   
Que fàcil és desitjar, amar i acariciar, 
com si fos la suau brisa a la vora de la mar.
Desitjat el millor, formigueta ofegada,
que millors temps esperem tal vegada.
Continua espentant, botant, caminant,
no t'atures, i sempre lluitant. 
No ho oblides;  
Té desitge el mateix que me desitge.
I que puguem junts botar de nou eixe bassal
d'aigues brutes i fecals,
que ens han portat hui tots els mals.
Desitja, però no pares de dir ací estic jo,
sigues tu, el nou pas en el meu camí, 
senda de la llum, de la llibertat, de la transparència.  
I desitja, i desitje, i tots junts necessitem,
bona estirp, un muscle, descendència.
Treballa, viu, ama amb trellat, 
relacionat, conviu, agrana felicitat.
Deixa els cels, les envejes,
i no mires el que no veges.
Viu i conviu, canta i riu,
sigues feliç, és el millor additiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada