divendres, 15 d’octubre del 2010

És ell, jo el conec.

Passat, present, i encaminat,
a la senda com les ovelles.

Deia pepito l'espavilat; 
dia a dia es coneix a les persones.
Deia pepito l'exaltat;
que jo sempre tinc les veres.
Deia i deia, sempre altivat,
el pepito de les caganeres.

Passat, present i, malgrat,
en el caminar de les setmanes.
Passat, present i, malgrat,
en el dia a dia i en jovenalles.
De col·legi al privat,
i a l'institut tres anys i dies,
sent els reis del ramat 
i de les males idees. 
Després, i per obligatorietat,
25 anys en carretilles.
I després del trasllat
pareix que som més joves.
Ara, al nimbau del carenat 
gelaters inexperts i febles.

40 anys estic emparellat
en una de les grans persones,
tot ell és un trellat
per les moltes coses,
i les tecles sinceres.

Deia pepito, pepito l'exagerat,
però sóc guapo i faig rialles.
És pepito, el gran orat,
el que castiga les orelletes. 

Passat, present i, sincerat,
es veuen millor les coses.
Passat, present i recordat,
fa obrir noves bones, i metes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada