dimecres, 20 d’octubre de 2010

20 d'octubre 1982


El record està mullat
en la nostra generació,
doncs el que hem passat
en el sofrir i en preocupació
no pot quedar oblidat.

Recorde els trons,
la pluja, les botes d'aigua.
Recorde explosions,
olor a gasolina
i les fortes inundacions.

I la seua rapidesa
en agafar el nivell,
que bruta i espessa
arrasà en lo vell
de casa en casa.

Mil històries,
totes diferents,
però ben agermanades
en patiments
i paraules afables.

Vehicles amuntonats
i carrers plens de trastos,
animals morts
i persones faltades.
Desplegament militar,
la cartilla de racionament,
el donar el que se té
i el tindre necessitats.
I com no, que també;
mentides als damnificats.

Així és, ho puc recordar,
i el perdreu quasi tot
en trastos de llaurar,
i les històries de xicot
que em varen abraçar.

Era el medi meu,
esborrat en una nit,
tot i si creguéreu
que puguera ser patit,
el veí, també tingué lo seu.

Recorde el riu,
de gom a gom, ple,
salvatge i viu,
brau en espectacle
i que ningú somriu.

Recorde l'emoció
per viure una riuada,
que pel meu iaio
era contada. 
Recorde els plors 
i la seua frustració,
en adonar-se'n
que era pantanada.
  
I recorde, i recorde,
volguent deixar-ho ahi, 
ja que fins el Gran Pare
també estigué ací.

Recorde les robes
dintre del meu armari,
la destinada a les riuades,
la clàssica i la de diari,
i que d'aigua segueren les botes.

Recorde tantes coses
tantes i més,
que deixe ja estes coses
que cansen i demés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada