dimarts, 21 de setembre de 2010

Un crit a la natura


M'ofegue en este tel,
i es fa fosc,
cridant al cel,
cridant al bosc.
Reclam de l'humà
que lluita per el demà.
I crides, i crida, i cride.
Cride a la saviesa 
per que siga entesa,
tendresa i possessa. 
Blau vull el cel
el mar, el dia, la fel, 
les muntanyes verdes
la llum encesa. 
Cride al cervell,
a l'estel,
al humà, 
cride, al demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada