diumenge, 26 de setembre del 2010

Esperant-he, ara que ja vens.

Ja escolte el so del tabal
i també als dolçainers,
i el murmuri de la gent al carrer.
Pareix que s'aprope,
i s'aprope eixe moment.
És el moment de vore llum
i la continue esperant.
Esperant el minut,
en esta estancia, en este fer,
i mire cap al cel buscant un fum
en el que a la fi, ho advertiré,
i hem dirà, que ja ve.  
Ací estic, altre any,
a la vorera, esperant,
esperant a la morena, i a tu xiquet.
Esperant-he patrona,
que escortada bé aniràs  
amb flors, llums, musiques i trons.
No partirà sola, ella mai ho fa,
i sí, ven portada
als muscles de fidels devots.   
Ara, ja escolte el sons
de les musiques, dels trons,
que anuncien el preludi.
Per fi, ja ve, i passarà altre any,
i ho farà com antany,
pujant al seu santuari
que és centenari,
però que certament
desitgem siga
més que mil·lenari...
Ací estarem esperant-he,
ací estarem, per alabar-te. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada