dijous, 30 de setembre del 2010

Jo vull, conta amb mi

En la calma del moment
on la brisa es famolenca
i el soroll es fa dolent,
brolla dins del nostre ser
un ànima flamenca
que a tots fa el voler,
per serena i per lluenta.

Encaramat en suspensió
per damunt dels sentiments
crec estar en el bastió,
bressol, i clau en fonaments,
de l'amor i la passió. 

Vull notar l'aire
i escoltar el vent,
traure el mi versaire
en qualsevol moment.

Vull avançar-te 
tranquil·litat serena,
per que al lloar-te
oblide la pena
que em va fer caure.

Vull ser com ell
fort en esperit,
amb veritat i cervell,
com la calma i el ocell
que planeja el conquerit,
aprenent, per jove i per vell..

Ací estic, el primer,
per feble i per plàcid,
i abastar com el pioner 
la clau del bon fer,
on les penes i l'oblit
queden molt al darrer. 
  

Ací estic, conta amb mi, jo vull.

dimecres, 29 de setembre del 2010

La cabotà..!!

Els dies al pas diuen
on els humans conviuen,
on el veïns es respecten
i tots es complementen.
Però, que certament,
com a diaria i laboralment,
és un lloc de patiment
del que tots sofrixen
i per el que tots lluiten.
Les lleis i interessos
de la nostra societat
pot deixar-nos tiesos
i en la precarietat.
I ara que he agafat aire
i no massa estic ocupat,
faré algun "desaire"
front a l'empresariat.
Volen mà d'obra,
i que siga barata.
Volen mà d'obra,
i si pot ser, ben pobra.
Me trove cansat
mirant les notícies,
el mateix forrellat
de totes les dies.
Son, tinc son,
espere no tindre un malson.
zzzzzzzz.........Oferta.
Tindrà un contracte
creat amb molt de tacte,
l'enviaré a la ITT,
i mira que bé..!
allò que m'estalviaré.
I si tinc la cua torta
en dia assenyalat,
els diré; ahi està la porta,
doncs ser acomiadat
és cosa certa, ben barat.
Demà del 1 al 23,
i el que fareu cobrareu...!
I si no treballes més que tres,
ja ho saps; el relleu..!
També tindré l'oportunitat
apart de l'acomiadament,
del tot allò declarat
siga mínimament.
Feliç, content i gaudi,
aiiiiii... que be que em trove,
tots ballaran ací
i me faran el folklore.
Podré fer amb ells
tot el que me vinga en gana.
És cosa de grans cervells
esta llei és la que guanya.
Treballaràs per a mi
siga de nit o de matí,
i si és diumenge
el rei que et penge.
Encara teniu que donar gràcies
de la proposta que no he dit,
i no vingau en fal·làcies,
que és; tirar-vos amb el dit.
Que conte més meravellós
des de la platja de Vinaròs,
i com el "Senyorito Julian"
triaré, a les millors, que hi han.
Per tot el món viatjaré
acosta del treballador,
en l'avió i en el BMW,
i mes que en diguen vividor.
Què són sous precaris
i roïnes les relacions?
doncs no vingau amb "tiritis"
i no em toqueu els collons. 
I moltes, moltes coses més,
que pareixen i no ho és.
Milionari més en faré
i la vidriola mira que l'ompliré.
Podré gestionar els diners
a la gana i a milers,
destinar-los cap ací,
i amagar-los mirant allí.
També ho pense, també;
si sóc jubilat
m'ix molt més barat
tot el acomiadat.
...............
Xe... he despertat del somni
quan estava al sofà,
Que m'ha passat hui
que he pegat està cabotà?
Sigues negre o roig
o tal vegada un poc blanc,
no sigues boig,
ni ignores el que està passant.
Perdrem tots els drets
que són fonamentals,
i recordarem els esplets
treballadors elementals.
Hui estic de vaga,
de vaga general.
No és que em vinga en gana,
es que és dret laboral.

Hui és el dia 29/s

Ara què es complica el debat 
del si tinc o no dec,
si continue o quede parat,
faré com el que sempre crec,
arrimar el muscle, per ser recolzat,
i no ser gens timorat,
ni estar quiet, 
per a que açò, no pegue un pet.
Diuen que és nul·la
aquesta manifestació,
però sí, mamarem llet de burra
en la propera guarnició.
No és nostra esta "Gula"
tan roina com ha definició,
ben cert és que tenen molta gola
per aconseguir una adjudicació
i mantridre-la com a tradició.
Empleats de la faràndula,
la pandereta i la submissió,
i soldats guerrers amb ulà
lluitadors amb consideració.

"Som el que fem i guiem el camí que creem"

diumenge, 26 de setembre del 2010

Esperant-he, ara que ja vens.

Ja escolte el so del tabal
i també als dolçainers,
i el murmuri de la gent al carrer.
Pareix que s'aprope,
i s'aprope eixe moment.
És el moment de vore llum
i la continue esperant.
Esperant el minut,
en esta estancia, en este fer,
i mire cap al cel buscant un fum
en el que a la fi, ho advertiré,
i hem dirà, que ja ve.  
Ací estic, altre any,
a la vorera, esperant,
esperant a la morena, i a tu xiquet.
Esperant-he patrona,
que escortada bé aniràs  
amb flors, llums, musiques i trons.
No partirà sola, ella mai ho fa,
i sí, ven portada
als muscles de fidels devots.   
Ara, ja escolte el sons
de les musiques, dels trons,
que anuncien el preludi.
Per fi, ja ve, i passarà altre any,
i ho farà com antany,
pujant al seu santuari
que és centenari,
però que certament
desitgem siga
més que mil·lenari...
Ací estarem esperant-he,
ací estarem, per alabar-te. 

dissabte, 25 de setembre del 2010

L'aniversari de Marineus

Mari, Marineus,
que penses, que veus?
i, que creus?

Jo que de jove t'he conegut
ja fa uns quants anys,
estaria molt decebut
si segueren amistats de antanys. 

T'he conegut "pipioleta"
i també al casar-te,
després en dolça mareta
i ara, és precís lloar-te. 

Desitje fer-me vell
i continuar mirant-he,
dur una empremta al cervell
i continuar sempre, FELICITANT-HE.

Parella de dos

Estem emparellats
com el blanc i el negre
utilitzant els trellats
per fer bon deure,
engrandir complicitats,
i clar, fer-ho creure. 


Estem emparellats
i formem bona parella,
però si crea debats,
i la cosa ens ofega,
el millor que tindré
i que sens dubte faré, 
és, esmorzar coradella.


Estem emparellats
com el ós i la carn,
i amb la panxa plena
els problemes se'n van.  


Així que, recorda i ànim,
menja molt i variat,
i què ben fondo siga el plat.

divendres, 24 de setembre del 2010

Ens retrobem

Entre l'espasa i la paret,
entre el que és i el que crec.
Em trobe plegat i confús 
com en un angle obtús,
i continuen i m'anomenen,
mal dit, i com el Xus.
El foc i la ràbia encara cremen
com un sentiment d'arrapa i fuig.
Ara ve i se'n va,
ara torna i ahí està,
ple de malicia i d'agonia 
i amb la pistola carregada
per a la propera encreuada.
Una pistola de bales,
en bales de la veritat,
preparades per fer un l'explicat
i fer callar cares males
dels que estan al altre costat.
Implore a qui siga,
al sol, al vent, a la terra,
a la força de la natura més llesta,
en fer un camí llarg i adequat
amb pas ferm i decisió encertada 
i per tots ben consensuat.